Notícies i actualitat

L’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) ha publicat un informe que analitza la qualitat lingüística en les primeres notícies sobre les protestes de la pagesia de principis d’any.

L’informe assenyala la bona qualitat lingüística general dels programes analitzats, una valoració que s’obté de l’anàlisi de fenòmens molt diversos (fonètics, lèxics, morfològics, etc.) observats en les intervencions de comunicadors i testimonis de tot l’àmbit lingüístic que apareixen en les mostres.

Entre els aspectes que s’haurien de millorar indica la pronúncia sistemàtica de la doble ela [ʎ] com si fos una i [j] (des[j]eial; ta[j]ar la carretera), o també la pronúncia sorda de ex- inicial seguida de vocal, en paraules com e[ks]emple, e[ks]igència, e[ks]amen.

L’informe també posa de manifest que en algun fenomen es comença a produir un cert anivellament interdialectal, esperable en el procés d’estandardització, com ara que en mots com mobilització o organització la tz s’acaba pronunciant [dz] en parlars en què generalment farien [z].

Es detecta també que la majoria de les veus analitzades no distingeixen entre b i v; la presència de la variant col·loquial mos del pronom de primera persona del plural ens en valencià i en balear, o variacions del pronom nosaltres: naltros, natros.

Hi ha coincidència entre comunicadors i testimonis i entre dialectes en la terminologia que usen: agricultor, arrossaire, ramader, agricultura, ramaderia, explotació, rendible, burocràcia, normativa, sobirania alimentària, farratge, fitosanitaris (i fitos), dejeccions ramaderes... Però hi ha variació en la denominació de l’ofici: llaurador en valencià i pagès en els altres parlars.

També hi ha variació en altres elements, com els determinants demostratius, els adverbis i els pronoms: aquest/este; ací/ahí/aquí; devers/cap a; aixina/així... i en les fórmules de salutació: bon dia, bona tarda, bona vesprada.

Les tres notícies que s’analitzen en l’informe proporcionen un panorama interessant del conjunt de la llengua, tant des del punt de vista de la variació dialectal com del de la variació funcional: presentadors des del plató, corresponsals i enviats especials; testimonis...

En el mosaic d’accents que dibuixa l’informe, l’expressió més formal dels comunicadors fa de pal de paller, sense deixar de mantenir diferències dialectals acceptables. L’informe destaca que, amb tots els matisos que calguin, aquest és el paper de l’estàndard en relació amb els dialectes: els integra, els representa i permet la comunicació entre tots.

En resum, cal valorar la bona qualitat lingüística de les mostres analitzades, tot i els detalls observats en l’informe, molts dels quals es poden corregir amb un esforç d’atenció dels comunicadors i els assessors lingüístics.