Notícies i actualitat

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2024 a vint personalitats i deu entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la identitat o en el pla cívic i cultural. Entre les persones guardonades hi ha cinc membres de l’Institut d’Estudis Catalans.

Pilar Bayer i Isant, matemàtica i especialista en la teoria dels nombres

Pilar Bayer i Isant és llicenciada i doctora en matemàtiques per la Universitat de Barcelona, i des del 2017 és catedràtica emèrita de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica d’aquesta universitat.

El seu camp de recerca és la teoria de nombres, àmbit en el qual ha dirigit quinze tesis doctorals i nombrosos projectes. Els seus resultats se centren en funcions zeta, equacions diofantines, funcions automorfes i varietats aritmètiques. Les seves principals investigacions i publicacions versen sobre funcions zeta, formes automorfes, teoria de Galois i equacions diofàntiques.

L’any 1998 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya. El 2004 va ser nomenada professora Emmy Noether de la Universitat de Göttingen (Alemanya). L’any 2015 va obtenir la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives, i el 2022, la medalla de la Real Sociedad Matemática Española.

És acadèmica de la Real Academia de Ciencias de España, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i la Reial Acadèmia Europea de Doctors.

Des del 2001 és membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, de la qual va ser tresorera entre els anys 2007 i 2010.

Marta Sanz-Solé, estudiosa de les matemàtiques i de l’anàlisi estocàstica

Marta Sanz-Solé també ha estat reconeguda per la seva important contribució i trajectòria en el món de les ciències i les matemàtiques. És llicenciada i doctora en matemàtiques, especialitzada en la teoria de la probabilitat. La seva activitat investigadora s’ha centrat en l’anàlisi estocàstica, les equacions diferencials i en derivades parcials estocàstiques. Va ser degana de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona i presidenta de la Societat Europea de Matemàtiques.

Actualment, és catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències i Art de Barcelona, membre de l’Academia Europaea i de l’Institut d’Estudis Catalans, i col·legiada d’honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya. És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC des del 2016.

En reconeixement del seu treball, va rebre el 1999 la Medalla Narcís Monturiol; el 2011 va ser elegida fellow de l’Institute of Mathematical Statistics i, el 2017, la Medalla de la Real Sociedad Matemática Española, entre altres distincions.

Carme Torras i Genís, una de les científiques catalanes més brillants en el camp de la robòtica i la intel·ligència artificial

Carme Torras i Genís és matemàtica, informàtica i escriptora i, des del 2017, és membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. Torras destaca per la seva trajectòria i versatilitat, per ser una de les científiques catalanes més brillants en el camp de la robòtica i la intel·ligència artificial, i alhora per ser una destacada escriptora de ciència-ficció.

És professora d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) des del 1991: primer, adscrita a l’Institut de Cibernètica i, després, a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), en el qual lidera un grup de recerca en robòtica assistencial.

El seu treball busca principalment millorar les capacitats de percepció, aprenentatge i planificació dels robots d’assistència a persones amb limitacions físiques o cognitives, per a aconseguir graus més alts d’autonomia i facilitat d’ús.

Ha estat guardonada amb el Premi Rafael Campalans de l’IEC (1985), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2000) i el Premi Nacional de Recerca (2020) de la Generalitat de Catalunya, i el Premio Nacional de Investigación Julio Rey Pastor en l’àmbit de les matemàtiques i les TIC del Ministeri de Ciència i Innovació (2020).

Isidre Molas i Batllori, defensor dels valors democràtics des del dret

Isidre Molas i Batllori és doctor en dret per la Universitat de Barcelona i catedràtic de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la seva forta defensa dels valors democràtics i la seva important tasca d’investigació en el camp de les ciències polítiques i socials.

Molas ha estat vicepresident del Parlament de Catalunya (1980-1988) i en les eleccions generals espanyoles del 2000, 2004 i 2008 va ser elegit senador per l’Entesa Catalana de Progrés, i va passar a ocupar el càrrec de vicepresident primer del Senat d’Espanya. Ha estat també magistrat i president del Tribunal Constitucional d’Andorra.

Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i és autor de diversos llibres, entre d’altres: Lliga Catalana. Un estudi d’estasiologia (1972), El sistema de partits polítics a Catalunya. 1931-1936 (1972), La ciutat llunyana (1981), Las Cortes Generales en el sistema parlamentario de gobierno (1987), El socialisme de la llibertat (1992), Derecho constitucional (1998), Per un nou pacte social (1999) i Diccionari dels partits polítics de Catalunya. Segle XX (2000).

Des del 1993 és membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC.

Jordi Camí i Morell, un impulsor de la creació de centres de recerca biomèdica

Jordi Camí i Morell és doctor en medicina i catedràtic en farmacologia. Enguany, ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi per la seva rellevant tasca científica i social, per les seves contribucions en la millora de la nostra qualitat de vida i per la seva implicació en la creació i direcció d’equipaments científics d’abast internacional que han contribuït al lideratge i l’excel·lència de Catalunya en recerca biomèdica. Alguns d’aquests centres de recerca són l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), el Centre de Regulació Genòmica (CRG), el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) o el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, institució que dirigeix des del 2005. Actualment, també és vicepresident de la Fundació Pasqual Maragall, de la qual va ser l’impulsor i el seu primer director, un càrrec que va ocupar del 2008 al 2020.

La seva activitat científica s’ha centrat en el camp de les neurociències (dependència de drogues, cognició), però també ha explorat altres camps, com la bibliometria, l’avaluació i la política científica.

Entre els premiats d’aquesta edició també hi ha l’associació Softcatalà, la periodista Àngels Barceló, el polític Josep-Lluís Carod-Rovira, l’actriu Cara Segura i la futbolista Aitana Bonmatí.

Tant el llistat de persones guardonades com el d’entitats guardonades es pot consultar al web de la Generalitat.