Notícies i actualitat

Enguany se celebren cinquanta anys de la mort de Pere Bosch Gimpera, una figura cabdal en l’impuls de l’arqueologia catalana i peninsular a la primera meitat del segle XX. Per a recordar el seu llegat, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir el proppassat dijous la Jornada Pere Bosch Gimpera: «Una visió polièdrica», a la Sala Pere i Joan Coromines.

La trobada va reunir experts per a rememorar l’impacte de Bosch Gimpera en l’arqueologia i la museística, però també en la política i la universitat, ja que va ser un dels dirigents del moviment de la reforma universitària.

Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, va obrir l’acte remarcant la vinculació de Pere Bosch Gimpera amb l’Institut. Va recordar que va ser membre de l’IEC des de 1935, tot i que la seva relació amb l’Institut va començar molt abans, el 1915, quan va ser nomenat director del Servei d’Investigacions Arqueològiques. Aquesta institució, col·loquialment coneguda com «l’oficina d’excavacions», va ser una entitat creada per l’IEC fins que, més tard, va dependre de la Diputació de Barcelona i, finalment, de la Generalitat de Catalunya. Cabré també va remembrar el suport que Pere Bosch Gimpera va donar al professor Ramon Aramon en la defensa de la incorporació de l’IEC a la Unió Acadèmica Internacional.

A continuació, Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va subratllar l’afició de Pere Bosch i Gimpera pels clàssics. Va destacar-ne la traducció literal dels Himnes homèrics al català, i la seva col·laboració amb el poeta Joan Maragall en la versió en vers d’aquesta obra, que l’Institut va publicar l’any 1913.

La jornada va incloure nou ponències, un ambiciós programa que va encetar el professor Jordi Cortadella, de la Universitat Autònoma de Barcelona. El catedràtic va emfatitzar l’estudi dels jaciments ibèrics del Baix Aragó per part de Bosch Gimpera, al capdavant del Servei d’Investigacions Arqueològiques. «Aquesta era una zona de gran interès per la concentració de restes arqueològiques de gran valor que hi havia» i va afegir que «amb el seu equip, va establir una cronologia exacta del període ibèric de la zona». 

En aquest sentit, Marta Prevosti, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va explicar que «Pere Bosch Gimpera va ser una figura cabdal dins de la cultura catalana del segle XX, perquè va ser l’introductor de l’arqueologia científica a Catalunya. Va aplicar mètodes arqueològics moderns que havia après a Berlín, com ara les excavacions per estrats».

Unes altres intervencions van ser a càrrec de Borja de Riquer, president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que va parlar de la relació de Bosch Gimpera amb aquesta acadèmia, i Francisco Gracia, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB), que va analitzar la seva faceta universitària i la projecció europea.

Àngels Casanovas, conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya, va centrar la seva intervenció en el paper fonamental de Bosch Gimpera com a impulsor de la creació del museu. Va destacar-ne especialment la tasca en la modernització de les col·leccions, la sistematització de la recerca arqueològica i la preservació del patrimoni arqueològic català.

A banda de renovar la prehistòria peninsular i catalana, Bosch Gimpera propugnà l’ús de nous mètodes i l’ensenyament i la recerca en català. Josep Maria Fullola, catedràtic emèrit de la UB, va focalitzar l’explicació en el paper de Bosch Gimpera com a catedràtic i rector de la Universitat de Barcelona i defensor de l’autonomia en la gestió universitària. També va incidir en el panorama universitari després de la Guerra Civil.

A la tarda, les ponències van versar sobre el període de l’exili de Bosch Gimpera. Oriol Dueñas, professor de la UB, va incidir sobre la tasca de Bosch Gimpera com a conseller de Justícia durant la Guerra Civil, un càrrec que va ocupar de 1937 a 1939. La seva defensa de la República el va fer exiliar després de la Guerra Civil a França, després al Regne Unit per, posteriorment, traslladar-se a Colòmbia i, finalment, a Mèxic. Allà fou docent a l’Institut Nacional d’Antropologia i Història (INAH), a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història (ENAH), una etapa de la qual va parlar Maria Carmen Serra Puche, investigadora de la UNAM.

Eduardo Matos Moctezuma, investigador emèrit de l’INAH, va continuar indagant en la presència de l’arqueòleg català en l’antropologia mexicana. Finalment, Francisco Gracia, catedràtic de la UB, va aprofundir sobre l’activitat política de Bosch Gimpera a l’exili a partir de la correspondència que l’arqueòleg va mantenir amb Josep Tarradellas.