Torna a les notícies
Teresa Abelló analitza la pervivència del mite de Giuseppe Garibaldi en els internacionalistes catalans en el seu discurs de recepció com a membre numerària de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC
Secció: Història arqueologia
22/11/2024

La historiadora i estudiosa dels moviments socials, i de l’anarquisme en particular, reflexiona sobre el llibre Garibaldi. Historia liberal del siglo XIX, encarregat pel dirigent anarquista Rafael Farga Pellicer.

Teresa Abelló (Vinaixa, 1955) ha pronunciat el seu discurs de recepció com a membre numerària de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC amb un treball profund sobre la figura de Giuseppe Garibaldi i la seva rellevància en els primers nuclis internacionalistes catalans. El discurs, titulat Insurreccionalisme, romanticisme i bakuninisme: la memòria de Garibaldi entre els primers nuclis internacionalistes catalans. Reflexions al voltant del llibre Garibaldi. Historia liberal del siglo XIX, ha aprofundit en la pervivència del mite de Garibaldi dins l’anarquisme català, amb especial atenció al llibre Garibaldi. Historia liberal del siglo XIX. Ideas, movimientos y hombres importantes. Estudios filosóficos originales de escritores italianos, franceses y españoles bajo la dirección de Justo Pastor de Pellico, que va ser impulsat pel dirigent anarquista Rafael Farga Pellicer poc després de la mort del líder italià.

Es tracta d’una obra col·lectiva, plantejada com un homenatge pòstum; «un reconeixement a l’home i a l’heroi, al personatge que fugia de la professionalitat de l’estadista i que cíclicament reprenia la lluita contra el despotisme en una mena d’insurrecció permanent», ha afirmat Abelló.

Teresa Abelló i Güell es doctorà en geografia i història per la Universitat de Barcelona (UB) l’any 1984. Ha treballat com a investigadora a l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam i ha estat vicerectora del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB.

És autora de diverses obres, com Les relacions internacionals de l’anarquisme català. 1881-1914 (1987), El debat estatutari del 1932 (2007) i Papers de l’exili i la clandestinitat (2013), i ha col·laborat en un bon nombre de publicacions col·lectives, com, per exemple, Dones, acció política i sindicalisme en el marc de la II Internacional (2022), Europa en España. Redes intelectuales transnacionales (2022), La memoria pública de las naciones del Estado español (2021), Pro-independence movements in the Basque country and Catalonia (2021), The Catalan nation and identity throughout history (2020), Vides catalanes que han fet història (2020), Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (2000), o La transició a Catalunya (1975-1984) (2008), entre altres.

Per a conèixer la figura de Teresa Abelló i les seves aportacions a l’estudi dels moviments socials, sobretot de l’anarquisme català, podeu escoltar la seva entrevistaal pòdcast Pioneres del coneixement. Les dones de l’EC.

El discurs íntegre de Teresa Abelló està disponible al canal de YouTube de l’IEC.