Notícies i actualitat

«El reforç de la cultura i la llengua comença pel reforç i la dignificació de les institucions culturals, i l’IEC n’és una de les principals», ha expressat el president de la Generalitat, Salvador Illa, a la lliçó inaugural del curs 2024-2025 de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). «Per història, per tradició, per bagatge i perquè representa un potencial de coneixement que la Catalunya de 2024 no es pot permetre desaprofitar», ha afegit a la Sala Prat de la Riba.

Per això, el cap del Govern català ha anunciat la seva voluntat de reforçar els lligams amb l’IEC «perquè estigui a l’altura de la missió que li toca fer: estar al capdavant de la millora del país, al servei de l’objectiu de la prosperitat compartida» i ha conclòs amb un missatge optimista: «Si fem les coses ben fetes, la nostra llengua seguirà sent eina de cohesió, gaudi, i formarà part de la columna vertebral de Catalunya».

L’IEC ha inaugurat el curs 2024-2025 amb un acte solemne que ha reunit un nombrós públic a la Sala Prat de la Riba. L’esdeveniment ha comptat amb la presència de destacades personalitats del món de la cultura, l’acadèmia i la política. A més del president Illa, també hi han assistit el cantautor Raimon, Premi Prat de la Riba 2024; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el tercer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, i els rectors de la Universitat Pompeu Fabra, Laia de Nadal, de la Universitat Ramon Llull, Josep Antoni Rom, de la Universitat de Vic, Josep Eladi Baños i de la Universitat d’Andorra, Juli Minoves.

La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, ha donat la benvinguda al públic assistent, destacant el paper de l’Institut com a referent en l’estudi i la promoció de la llengua i la cultura catalanes. «L’IEC és un ens que vol contribuir al benestar general des de la catalanitat», ha afirmat. Cabré ha posat en relleu els èxits de l’any anterior —com ara, els gairebé 36 milions de consultes (35.948.000) al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC durant l’any 2024 i les 280 activitats organitzades— i les noves iniciatives per al curs que comença. També ha instat els sectors públics a «refermar l’ús de la llengua catalana des de tots els àmbits» i ha destacat que «la llengua de les institucions ha de ser el català». Durant el discurs, també ha manifestat la seva «tristesa i solidaritat amb el poble valencià pels estralls de la DANA».

Seguidament, el secretari general de l’IEC, Àngel Messeguer, ha presentat la memòria del curs 2023-2024, un resum de les activitats realitzades durant el curs anterior a través d’un vídeo que ha mostrat els èxits i projectes més rellevants de l’Institut. La projecció ha fet evident la tasca continuada de l’IEC en el camp de la recerca en tots els àmbits del saber i en la difusió del patrimoni cultural i lingüístic. Messeguer també ha ressaltat l’aposta de l’Institut «per la digitalització i pels nous formats digitals».

En la memòria d’enguany destaquen projectes de recerca en catalanística liderats per l’IEC, com ara l’Atles Lingüístic del Domini Català, les «Violències masclistes d’àmbit social i comunitari envers les dones migrades i refugiades a Catalunya», la «Caracterització de vesícules extracel·lulars associada a floritures de cianobacteris al pantà de Sau», l’«Actualització del vocabulari meteorològic català» o les «Estratègies de prestigi en comunitats rurals protohistòriques a Catalunya».

L’acte també ha inclòs una emotiva intervenció musical de Vozes, una entitat que treballa des del 2004 amb infants i adolescents en contextos vulnerables, creant grans cors, orquestres simfòniques i formacions musicals diverses. El seu repertori ha inclòs l’Hallelujah, de Leonard Cohen, i Viva la vida, de Coldplay.

El contingut acadèmic de la jornada ha estat la conferència inaugural de la doctora Maria Carme Belarte i Franco, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, que ha ofert una ponència titulada: Tombes, necròpolis i rituals funeraris: l’estudi de la mort en l’arqueologia ibèrica a Catalunya. Belarte, arqueòloga i professora ICREA a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, ha compartit els seus descobriments sobre les societats protohistòriques de la Mediterrània occidental i ha posat en evidència com l’arqueologia pot ajudar a comprendre les pràctiques culturals i socials de les antigues comunitats ibèriques.

«La temàtica del discurs pot semblar sorprenent», ha començat Belarte, «però la mort forma part de la vida dels éssers humans en totes les societats, períodes i cultures; com a tal, és un fenomen objecte d’estudi per part d’historiadors i arqueòlegs, i pot ser abordat des de múltiples perspectives». La historiadora ha afegit que «quan estudiem el món de la mort i les restes humanes que han pervingut és quan els arqueòlegs ens apropem més a les persones del passat».