Notícies i actualitat
El pròxim dijous 21 de novembre, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) acollirà la Jornada Pere Bosch Gimpera: «Una visió polièdrica», un acte dedicat a la vida i l’obra de l’eminent arqueòleg i prehistoriador català. Enguany es commemorarà el cinquantè aniversari de la seva mort amb un ambiciós programa de conferències que abastarà la influència de Pere Bosch Gimpera en diversos àmbits.
Pere Bosch Gimpera és conegut com el fundador de l’arqueologia catalana moderna i un dels més prestigiosos prehistoriadors mundials. Va ser el primer director del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i també va estar al capdavant del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Per a recordar el seu llegat, se celebrarà, a l’IEC, una jornada amb un ampli programa de ponències, en què s’oferirà una aproximació multidisciplinària a la seva vida i obra, destacant tant els assoliments acadèmics com la influència en diversos àmbits socials i polítics.
Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, inaugurarà l’acte. Tot seguit, Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, en farà la presentació.
Jordi Cortadella, professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, impartirà la primera conferència, que porta per títol Visió i obra arqueològica de Pere Bosch Gimpera des de l’Institut d’Estudis Catalans.
Seguidament, Borja de Riquer, president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, impartirà la ponència Bosch Gimpera i l’Acadèmia de Bones Lletres: propostes i debats, mentre que Francisco Gracia, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB), abordarà la seva projecció europea com a universitari. De fet, va ser a Berlín on Bosch Gimpera es va decantar cap a la recerca en la prehistòria.
A continuació, s’abordarà l’obra museística de l’arqueòleg. Com a impulsor de la creació del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el seu primer director, Àngels Casanovas, conservadora del MAC, tractarà de l’activitat acadèmica i museística en la seva ponència. Per la seva banda, el catedràtic emèrit de la UB, Josep Maria Fullola, parlarà sobre la llavor arqueològica que Bosch Gimpera va sembrar a Catalunya.
A la tarda, es posarà el focus d’atenció en el període de l’exili de Bosch Gimpera. Primerament, Oriol Dueñas, professor de la UB, xerrarà sobre la tasca de Pere Bosch Gimpera com a conseller de Justícia durant la Guerra Civil. Després, hi haurà una ponència sobre l’activitat política de Bosch Gimpera a l’exili i la correspondència que l’arqueòleg va mantenir amb Josep Tarradellas.
Bosch va marxar a l’exili el gener del 1939, a causa de la seva filiació política i dels càrrecs que havia ocupat durant la República. Inicialment, va anar al Regne Unit, però el 1940 es va traslladar cap a Colòmbia i, el 1941, a Mèxic. Allà fou professor a l’Institut Nacional d’Antropologia i Història (INAH), a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història (ENAH), una etapa de la qual parlarà Maria Carmen Serra Puche, investigadora de la UNAM. Pel que fa a la presència del prehistoriador a l’antropologia mexicana, Eduardo Matos Moctezuma, investigador emèrit de l’INAH, en donarà els detalls durant la seva explicació.
Malgrat l’exili i les dificultats del franquisme, Bosch Gimpera va deixar una empremta indeleble tant a Europa com a Amèrica, sent una figura clau entre els arqueòlegs i prehistoriadors, però també per la seva tasca de protecció del patrimoni cultural durant la Guerra Civil.
El programa de la jornada es pot consultar aquí.
La jornada es podrà seguir telemàticament a través d’aquest enllaç de Zoom.