Notícies i actualitat

«En tot paisatge on intervé l’ésser humà, les llengües hi són presents. Són el nostre sistema de comunicació més primari, i així com nosaltres influïm i som influïts pel nostre entorn, la llengua també ens defineix i, al seu torn, nosaltres incidim en ella», ha afirmat la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, en la inauguració de la jornada anual de la Càtedra Pompeu Fabra, que enguany ha celebrat la seva desena edició.

A l’acte, que porta per títol «Paisatges de llengua a la universitat catalana: canvis, reptes i oportunitats», han assistit Marcel Mauri, comissionat de Política Lingüística de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Joan Santanach, secretari general del Departament de Política Lingüística de la Generalitat; Eva Pujadas, vicerectora de Sostenibilitat i Compromís Social, i Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra.

Mauri ha incidit en el fet que s’ha de compaginar la voluntat d’internacionalització de les universitats amb la preservació de la llengua catalana com a llengua d’ús: «Hem de tenir una mirada àmplia, oberta, però sense tractar el català com una llengua de segona». També ha destacat l’interès creixent d’estudiants i investigadors estrangers per aprendre la llengua catalana. «És una oportunitat i hem de treballar per una cultura lingüística transversal a la comunitat universitària», ha afegit el professor i investigador del Departament de Comunicació de la UPF.

Per la seva banda, Joan Santanach ha subratllat les línies d’actuació de la Generalitat en el foment del català i d’extensió del coneixement en aquesta llengua i ha expressat que «el respecte actiu a la pluralitat ens protegeix dels prejudicis i de la simplificació d’una realitat que és complexa».

Des de la UPF s’han refermat en el compromís d’incrementar l’oferta formativa en català. «El 60 % de les classes de grau són en llengua catalana, una xifra que disminueix en els postgraus i que volem reforçar», assenyala Eva Pujadas. Segons la vicerectora de Sostenibilitat i Compromís Social, la convivència de llengües a les aules crea un ecosistema universitari ric i destaca que «per preservar la biodiversitat de la llengua s’han de fomentar els recursos de formació lingüística del professorat».

En la mateixa línia s’ha expressat Rosa Estopà, actual directora de la Càtedra Pompeu Fabra. Estopà va prendre el relleu de la direcció del projecte de la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, que n’havia estat al capdavant des de la seva creació l’any 2014. «La nostra noció de paisatge és polisèmica i polièdrica», ha afirmat, i ha afegit que en aquest entorn, «l’actitud dels parlants cap a les llengües és una qüestió fonamental».

Posteriorment, el doctor Bernat Bardagil, professor de la Universitat de Gant, ha impartit la conferència inaugural La grandesa de les llengües petites: cultura lingüística o resistència lingüística. Concretament, s’ha centrat en com podem revitalitzar llengües indígenes amazòniques.

«A l’Amazònia es parlen més de tres-centes llengües corresponents a una cinquantena de famílies lingüístiques», ha explicat el lingüista. Ara bé, la supervivència d’aquests parlars penja d’un fil, ja que «una tercera part de les llengües amazòniques tenen una desena de parlants».

Bardagil ha compartit la seva recerca en la llengua panarà, parlada en una comunitat indígena del nord del Mato Grosso, al Brasil. 

Juntament amb els oceans, l’Amazònia és el gran pulmó de la Terra, amenaçada per la desforestació i l’agricultura extensiva. D’igual manera, el català resisteix en un ecosistema que no sempre li és favorable. Una idea s’imposa per majoria: les universitats han de cuidar la llavor de la biodiversitat de les llengües perquè germini en una cultura lingüística sana i forta.