Notícies i actualitat
Contestar «depèn» a una interrogació total sembla una manera de fugir d’estudi. I no obstant això, quan es parla d’impostos i sobretot de si són massa alts, segurament és l’única resposta possible. De fet, els ponents de la conferència dedicada a aquest tema, organitzada per la Societat Catalana d’Economia, que es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans el proppassat 16 de setembre, hi van estar d’acord.
«Perquè els ingressos són insuficients, el sistema és just tot i que existeixen iniquitats i no genera greus problemes d’eficiència», va dir Marta Espasa, exsecretària d’Hisenda del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. «Perquè el que en realitat cal tenir en compte és el PIB per capita», va reclamar l’investigador CREI Jordi Galí. «Perquè és important que l’estructura del sistema fiscal generi “externalitats positives”», va afirmar el soci del despatx d’advocats Cuatrecasas Joan Hortalà.
En una conferència animada, a la qual van assistir altres economistes de prestigi del país, els tres ponents van deixar clar que, malgrat tot, hi ha marge de millora. Marta Espasa va repassar els tres grans objectius del sistema fiscal, que són la suficiència financera, la redistribució i l’eficiència.
Una certa efectivitat
Tenint en compte que el 2023 el PIB català va registrar una pujada del 2,6 %, davant el 0,5 % de mitjana a la zona euro i que la desigualtat ha millorat tot i que encara hi ha un 18 % de la població en risc de pobresa, es podria pensar que el sistema «té certa efectivitat». El 2023, els pressupostos de la Generalitat van superar la barrera dels 40.000 milions. El Departament de Salut és el que s’emporta una major part del pastís (més d’11.000 milions). Després ve el Departament d’Educació i Formació Professional (gairebé 7.000 milions) i en tercera posició el Departament de Drets Socials i Inclusió (més de 3.000 milions).
Però els nivells d’endeutament són molt alts (1.376 milions d’euros d’interessos el 2024), «el model de finançament està caducat i és injust i insuficient, la capacitat fiscal és molt limitada i amb la competència fiscal entre comunitats autònomes i països propers com Andorra es poden generar deslocalitzacions», va remarcar Espasa.
La investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona també va posar en relleu que «la càrrega fiscal dels més rics és més baixa que la que suporten els més pobres», però, curiosament, si es demana a la població si cal mantenir els impostos actuals, que se situen un punt per sobre de la mitjana espanyola, la majoria (52 %) es mostra a favor de deixar les coses com estan. Espasa, però, va defensar que el que cal «és un canvi del model de finançament».
