Enguany se celebra el centenari del naixement de Jordi Carbonell i Ballester, nascut a Barcelona el 23 d’abril de 1924. Filòleg, polític i acadèmic, Carbonell destaca pels seus ferms ideals i la seva incansable lluita per la preservació de la cultura i acadèmia de la llengua catalana, especialment durant l’època franquista.
Carbonell i Ballester va començar la seva formació a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en filologia romànica. Posteriorment, va dedicar gran part de la seva vida a la política, recerca, publicació i divulgació de la cultura i literatura catalanes. Una tasca que va encetar com a professor als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on l’expulsaren per raons polítiques l’any 1972. Perseverant, però, va seguir la seva tasca com a lector a Anglaterra, a la Universitat de Liverpool, i també com a catedràtic a la Universitat de Càller. Carbonell també va ser professor a la Universitat Catalana d’Estiu, de la qual fou president honorari i vicerector de l’Equip Rector.
La seva
relació amb l’IEC destaca per ser fidel i estreta durant tota la seva trajectòria personal i professional. Les tasques incipients que va desenvolupar a l’Institut foren d’administratiu, feina especialment delicada durant la clandestinitat de l’Institut, i es transformaren en
secretari general adjunt de l’IEC (1984-1989) i secretari de la Secció Filològica (1989-1995). Certament, destaca el seu paper transcendental en ser
membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de l’Associació Italiana d’Estudis Catalans.
L’acadèmic va dirigir la
Gran enciclopèdia catalana i realitzà estudis sobre Joan Roís de Corella i la cultura catalana a Sardenya. També disposa de
múltiples publicacions pròpies, com el poemari titulat
Hortènsia, publicat l’any 2007, i les seves memòries
Entre l’amor i la lluita, publicades l’any 2010.
Pel que fa a la seva trajectòria política, Carbonell ha estat el setè president d’Esquerra Republicana de Catalunya entre el 1996 i el 2004. Entre els premis rebuts destaquen el Premi Francesc Cambó de l’IEC (1950), juntament amb Hortènsia Curell, pel treball Un aspecte de la influència llatina en la prosa catalana medieval, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1984), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2001), la Medalla d’Honor de Barcelona (2002) i el Premi Pompeu Fabra, en la categoria trajectòria professional, científica o cívica (2016).
Jordi Carbonell i Ballester, que va morir el 22 d’agost de 2016, deixa sens dubte un
immens llegat i exemple pel seu treball com a acadèmic, director d’institucions acadèmiques nacionals i internacionals, la tasca com a docent, la seva incansable lluita inconformista i per la perseverança en la preservació de la cultura i la llengua catalanes.
