Josep Vallverdú i Gemma Rigau, membres de l’IEC, reben la Medalla d’Honor 2024 de la Xarxa Vives d’Universitats
Dos membres de l’IEC han estat guardonats amb la Medalla d’Honor 2024 de la Xarxa Vives d’Universitats. Es tracta de l’escriptor Josep Vallverdú, a proposta de la Universitat de Lleida, i la lingüista Gemma Rigau, a proposta de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’acte, que es va celebrar ahir a Barcelona —a la seu de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)—, va ser presidit pel president de la Xarxa Vives i rector de la UPC, Daniel Crespo, amb la intervenció del conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal, i l’assistència de la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré.
Josep Vallverdú i Aixalà és escriptor, doctor en filologia catalana i professor de la Universitat de Lleida. Miquel Pueyo París, en va fer la laudatio, en què va destacar la llarga trajectòria literària de Vallverdú: és autor de més de dues-centes obres publicades. L’homenatge universitari a Vallverdú arriba, precisament, en la cloenda de l’Any Vallverdú, declarat el 2023 per la Generalitat de Catalunya.
És autor de llibres d’assaig (Catalans pel món), de relats curts (La festa i la ganyota) i de llibres sobre comarques (Els rius de Lleida), i s’ha dedicat també a la traducció. És especialment conegut en el camp de la literatura infantil i juvenil, en el qual ha conreat sobretot la novel·la (En Roc drapaire, Les aventures del rellotge, Saberut i Cua-verd, Gegants a Rocanegra, etc.), el teatre (La llegenda de Sant Jordi) i l’assaig de divulgació (Història de Lleida explicada als joves). La novel·la Rovelló ha estat traduïda a diverses llengües i ha originat una sèrie de televisió.
Gemma Rigau i Oliver, membre de l’IEC des del 2002, és doctora en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i catedràtica honorària de filologia catalana de la UAB. La laudatio va ser a càrrec de Joan Mascaró, professor honorari del Departament de Filologia Catalana de la UAB.
Com a investigadora, destaquen les seves aportacions a la lingüística teòrica, que van des de la lingüística del discurs fins a la sintaxi oracional del català i les llengües romàniques. També s’ha centrat en l’anàlisi de la microvariació sintàctica en els parlars del català.
