Torna a les notícies
Marià Obiols té accent alternatiu
Secció: Història arqueologia
10/07/2024

Aparentment, el drama d’època Els Bridgerton, que ara triomfa a Netflix, i el compositor català Marià Obiols (1809-1888), que va estrenar una òpera a la Scala de Milà i va compartir llibretista amb Bellini, no tenen res a veure. Però les escenes d’amor i picaresca que la soprano Míriam Trias, acompanyada del pianista Robin Sansen, va entonar, el proppassat 4 de juliol al claustre de l’IEC, podrien perfectament haver encaixat a la sèrie, en què una de les protagonistes canta Bellini.  

El concert per a veu i piano amb obres de Marià Obiols va obrir una nova edició del cicle Música al claustre de l’IEC, que enguany presenta un programa eclèctic que transcendeix èpoques i estils.

La sonoritat era impecable i feia la temperatura perfecta per a una nit d’estiu a la fresca. Míriam Trias (1997), fundadora del quartet a cappella 4GAMI, que estudia un màster a Suïssa relacionat amb la música antiga, i Robin Sansen, que va estrenar la seva primera òpera a Barcelona el 2022, van començar amb un parell de boleros. I els van encadenar amb cançons d’amor i romances per a veu i piano, amb textos en italià de Francesc Fors de Casamajor i, fins i tot, un xotis.

«Per a nosaltres era important que sonés un compositor com Marià Obiols i recuperar un patrimoni musical proper, fàcil i amb el qual poder comunicar», va dir Marc Heilbron, professor de l’ESMUC, que en introduir els artistes va insistir que «Obiols és una figura fonamental de la cultura catalana del segle XIX», perquè va ser el primer director del Gran Teatre del Liceu i va descriure «el paisatge sonor de la ciutat».

D'esquerra a dreta, el pianista Robin Sansen i la soprano Míriam Trias

 

«És un compositor italianista amb una varietat d’estils que explica molt bé la relació entre Nàpols i Barcelona. La idea era recuperar música maca pensant en un entorn com el de l’IEC», afegia el professor de l’ESMUC. Alhora, Míriam Trias remarcava que «el claustre és un espai amb una energia magnífica per a fer un concert d’estiu amb aquest tipus de música que és propera al públic» i Sansen confessava l’emoció que li produïa poder tocar un piano de 1910, cedit pel Museu de la Música, que va pertànyer al compositor Xavier Montsalvatge i que conté les signatures de les pianistes Alícia de Larrocha i Conxita Badia, entre d’altres.

Els dos artistes van explicar també per què van canviar d’ordre les peces proposades al programa: «La solitudine és una peça molt intensa, capital i les peces capitals han d’anar o al principi o al final del recital».

Mentrestant, entre el públic, els entesos lloaven la connexió de les peces més cultes amb la música popular: «Hem sentit un bolero mallorquí com si estiguéssim a Valldemossa», deien.

En aquest mateix sentit, Marc Heilbron assenyalava que malgrat que «és difícil connectar amb la gent jove amb aquest tipus de compositors, sempre es pot trobar una via, per exemple amb Donizetti, Verdi o Bellini», deia. Els concerts amb peces de la sèrie de Netflix Els Bridgerton que s’han popularitzat a TikTok li donen la raó. En el fons, «per a la gent jove l’òpera té alguna cosa alternativa que els atreu».

En qualsevol cas, tal com va deixar clar Sansen, de vint-i-nou anys, «si nosaltres no recuperem el patrimoni musical català, ningú no ho farà per nosaltres». «L’IEC és un espai idoni per a això», va concloure. 

El cicle Música al claustre de l’IEC, que compta amb la col·laboració d’Helvetia, Laudis, el Museu de la Música i la Societat Catalana de Musicologia, continua el dia 10 de juliol amb la Cobla Marinada, dirigida per Edmon Colomer, que interpretarà composicions contemporànies, i es clourà el dia 18 amb De Canendi Elegantia («L’elegància del cant»), que commemorarà els dos-cents anys del naixement del polític, compositor i escriptor Josep Anselm Clavé, fundador del moviment coral a Catalunya.