Torna a les notícies
L’Observatori de la Qualitat Lingüística analitza el llenguatge de la programació audiovisual infantil
Secció: Llengua
27/05/2024

L’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) de la Secció Filològica de l’IEC ha publicat l’Informe sobre la qualitat lingüística en la programació audiovisual infantil.

Aquest informe es basa en un corpus de vint mostres extretes de tretze programes diferents, emesos per la televisió o per les plataformes digitals i penjats a Internet entre el 2021 i el 2023. Corresponen a programes de contingut divers destinats tant a infants de menys de sis o set anys com a nens més grans. Les mostres, que sumen un total de 83 minuts, provenen de l’SX3 (Catalunya), À Punt Mèdia (País Valencià), el Club Piolet d’Andorra Televisió (Principat d’Andorra) i IB3 (Illes Balears). 

 
La primera part de l’informe se centra en l’anàlisi aprofundida de diferents fenòmens fonètics, morfosintàctics i lèxics observats. A continuació, es comparen les versions balear i central d’un mateix programa, i també s’analitza la variació dialectal en un programa en el qual les veus dels dos protagonistes principals pertanyen a dues variants geogràfiques diferents. Finalment, es donen unes pinzellades sobre la construcció del discurs en les diferents mostres. 
 
La valoració de les mostres analitzades no tan sols mostra els usos inadequats del llenguatge utilitzat, sinó que també posa en relleu els usos adequats. Un exemple de bon ús que es pot remarcar és l’ús de la forma hàgim (que [...] hàgim de començar des del principi) i no pas de la forma haguem. Com a ús inadequat, en canvi, es pot destacar la pronúncia de la consonant lateral palatal ll, en alguns casos, com si fos una i.
 
L’elaboració dels programes infantils és necessàriament ràpida i per això són un bon reflex de la diversitat geolectal i funcional de la llengua, i també del grau de fixació de l’estàndard. En aquests programes hi ha, com en tots, un guió. De vegades es llegeix al peu de la lletra, però en altres ocasions només és el punt de partida i el programa es desenvolupa amb més improvisació. Per tant, el grau d’espontaneïtat i de formalitat del discurs és variable.
 
En els informatius infantils es fa servir un llenguatge formal, però sense excessos. En programes més desimbolts, en canvi, s’utilitzen mots i expressions col·loquials, com ara flipar, friqui, guai, molar, petar-ho, ser un pal o ser una passada.
 
L’OQL té l’objectiu de conèixer i avaluar la qualitat real de la llengua en els usos públics estàndard i d’ajudar a millorar-la, en tota l’extensió dels territoris de llengua catalana. Per mitjà de campanyes sectorials, es volen fer visibles tant els bons usos, la variació i la riquesa expressiva, com els usos inadequats, per als quals es plantegen propostes que poden contribuir a una millora de la qualitat lingüística.