Notícies i actualitat

Rosa Serra Rotés va arrencar la sessió amb la conferència «Colònies industrials: diversitat, complexitat i reptes», en què va subratllar que «les colònies són un fenomen molt divers i n’hi ha per tot el món. Les més conegudes són les tèxtils, però n’hi ha de molts tipus. A Catalunya es van situar sobretot a la vall del Ter i a la vall del Llobregat, i actualment n’hi ha unes 150». Serra va explicar que aquests enclavaments tenien molts avantatges: «No pagaven impostos, podien explotar els recursos naturals gratuïtament i els fills dels propietaris i directius no havien de fer el servei militar, com tampoc els treballadors que hi portessin quatre anys».

Trinitat Pradell va impartir la xerrada «La tecnologia, part essencial del patrimoni immaterial que cal conservar». Pradell va reivindicar la importància del coneixement que hi ha darrere de qualsevol producció, «que és un coneixement tecnològic, fràgil, que s’ha de preservar». Va recordar també que al segle XX la tecnologia es transmetia entre individus, a través dels oficis, i que quan aquesta mena de producció ha deixat de ser competitiva, aquest traspàs s’ha perdut. Va afirmar que «avui els treballadors no tenen el coneixement, que està en mans d’una minoria. I això genera també una manca de creativitat de l’individu que empobreix la societat».

Xavier Roqué va titular la seva intervenció «Patrimoni científic, recerca històrica i comunicació científica». Un dels exemples que va triar per a exposar el seu posicionament va ser el projecte d’edició i difusió de les cartes de Charles Darwin. «Aquesta iniciativa demostra la utilitat d’uns esforços continuats en el temps, que han durat dècades. També evidencia que la tasca comunicativa és indestriable de la recerca».

Marta Jordi, coordinadora científica de l’Institut d’Estudis Menorquins (IME), va oferir la conferència «Recerca en patrimoni científic, tècnic i industrial avui a Menorca». Va explicar que l’IME ha creat un grup de recerca sobre patrimoni científic i industrial que «tot just comença a caminar». El grup inclou historiadors econòmics i científics, i arquitectes i el que pretén, en primer terme, és «sistematitzar tot el coneixement, fer un inventari de tot el que hi ha i d’allò que val la pena».

Alfons Zarzoso va signar, amb Pep Simon, la xerrada «Curar el patrimoni mèdic». Entre les reflexions que va esgrimir, destaca la seva definició de patrimoni: «El patrimoni no existeix en si mateix, es construeix a través de la recerca. És el resultat d’una pràctica social, no és estable, canvia». També va reivindicar «el potencial comunicatiu de la materialitat científica» i va posar un exemple del seu camp: «Estudiar un objecte mèdic històric pot ser molt didàctic, es pot aprendre com es transforma la medicina».

Després de totes les intervencions es va obrir un torn de paraules al públic.

Els béns materials / El patrimoni immaterial serà la quarta jornada que tancarà el cicle i se celebrarà el propvinent 20 de febrer.