Notícies i actualitat
La Societat Catalana de Filosofia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va convidar, el dijous 7 de setembre, Yves Charles Zarka, professor de filosofia política moderna i contemporània a la Universitat París Descartes de la Sorbona.
El llibre analitza com, des dels anys seixanta, diversos aspectes del món que habitem han canviat. Alguns d’aquests canvis han estat transformacions profundes que han trasbalsat les nostres condicions de vida i que ens han situat en un context d’incertesa: «Ara es posa en qüestió allò que pensàvem saber sobre nosaltres mateixos, els altres, la història i el món. Per descomptat, la incertesa es deu sovint a innovacions científiques, tecnològiques o, fins i tot, industrials, que obren nous espais i possibilitats, però també ens fan perdre el rumb i ens desorienten. A més, moltes de les nostres representacions, els nostres valors, les nostres conviccions sobre allò que som es posen en qüestió des d’un punt de vista teòric, moral o polític». Les incerteses, afirma l’autor, afecten la nostra condició humana, però també la nostra condició política i cultural. «És a dilucidar aquestes múltiples incerteses, a què es dedica aquest llibre, que recull textos que he publicat a la revista Cités els darrers anys».
En la seva exposició a l’IEC, el professor va abordar qüestions relacionades amb la condició política de l’ésser humà com l’estatut actual del concepte de guerra, i ho va fer analitzant la que lidera Putin contra Ucraïna. Va parlar de la solidaritat militar i humanitària de la Unió Europea amb el país atacat i de com aquesta guerra està posant de manifest alguns punts febles de la UE: «La inexistència d’un exèrcit europeu capaç de defensar les democràcies contra els règims autoritaris o despòtics, la dificultat de prendre decisions col·lectives, i els interessos sovint divergents entre els estats».
Per a Yves Charles Zarka, aquest conflicte està demostrant «la fragilitat de la democràcia i la necessitat de defensar-la». També argumenta que a més de la democràcia, «cal encara un altre ideal comú». En aquest sentit, va detallar: «Cal un nou impuls a Europa. Això, pressuposa, és clar, reformes de les institucions capaces de garantir que la Unió ja no sigui percebuda pels pobles europeus com a estrangera, restrictiva i, fins i tot, hostil. Aquestes reformes haurien de tenir com a objectiu fer-la realment democràtica, cosa que està lluny de ser el cas actualment, i protectora contra els efectes nocius de la globalització i del terrorisme, amb l’establiment d’una defensa comuna contra l’enemic i amb una solució humana a les migracions». L’autor va més enllà i afirma que és «absolutament necessari tornar a posar el ciutadà al centre de les seves institucions».