Notícies i actualitat
L’obra conté dos-cents cinquanta mapes fonètics, de morfologia, de sintaxi, de fonosintaxi i de lèxic. Aquest nou volum, que serà consultable en línia pròximament, com ho són els volums anteriors, anirà seguit d’un altre volum complementari d’índexs, que ja s’està preparant. N’hem parlat amb el doctor Joan Veny.
Satisfet d’aquest nou volum, doctor Veny?
Estic molt satisfet d’aquesta obra, els autors generalment es limiten a presentar els materials recollits per enquesta, en un pla descriptiu. Sempre havia tingut la idea de fer un atles interpretatiu: arribar a l’arrel de les paraules i veure per què han sofert modificacions, per què moren. Voldria destacar, però, que no és una obra estricament personal, car he d’agrair el treball cartogràfic i de revisió dels comentaris de Montse Roma; també he de subratllar que aquest Petit atles es basa en les dades de l’Atles gran, en les enquestes del qual van col·laborar eficaçment Lídia Pons, que ara n’és la codirectora, Joaquim Rafel i Joan Martí Castell, noms imprescindibles d’aquesta magna obra, com també ho és el de Núria Jolis per a la base de dades i l’organització i la correcció de les dades.
Què podem trobar en aquest novè volum?
El que hem fet és presentar els materials recollits en l’Atles més gran de forma més pedagògica. És una tria dels mots més interessants des del punt de vista fonètic, sintàctic, lèxic i, sobretot, de morfologia verbal. Proposem una cartografia atractiva, en color, i el que és més original és la redacció dels comentaris a cada una de les entrades. Es fa un estudi de totes les variants que corresponen a un concepte determinat. Per exemple, en el cas dels verbs, es representen les àrees del present d’indicatiu de cantar, cant, cante, canti i cant, i l’evolució d’aquestes formes.
L’Atles Lingüístic del Domini Català és un projecte de dialectologia que comprèn cent noranta localitats de tot l’àmbit geogràfic del català i té com a objectiu posar a l’abast dels investigadors un conjunt de materials de llengua oral recollits entre els anys 1964 i 1978, en forma de qüestionari o de narracions lliures, enregistrats en cinta magnètica o transcrits directament en caràcters fonètics.
Quin és l’objectiu d’aquest gran projecte?
Donar a conèixer i fer una fotografia de la situació del català en aquest període. Un retrat que dona idea de la variació fonètica i semàntica de la llengua. En el Petit atles, a més, fem un petit estudi de cada variant i les relacionem amb la normativa: veiem quines, en distintes fases, han passat a l’estàndard.
Els materials del projecte es difonen en forma de llibre a través de tres tipus de publicacions fonamentals: L’Atles lingüístic del domini català, el Petit atles lingüístic del domini català i els Etnotextos. Quina diferència hi ha entre aquestes publicacions?
L’Atles gran és una presentació descriptiva, el Petit és interpretativa. Pel que fa als etnotextos, es tracta de les narracions sobre la vida quotidiana, els treballs al camp, els costums, les festes, etc. Això ens permet fer un estudi important de la sintaxi.
Un altre llibre seu del qual s’està parlant ara és Història lingüística dels nostres peixos, que es presenta el 14 d’abril al Museu de la Pesca de Palamós. Li està donant moltes satisfaccions aquest llibre? Per què va decidir fer-lo?
Sí, moltes. Tot va començar l’any 1973, durant un congrés d’estudis lingüístics del Mediterrani. Vaig presentar-hi una comunicació sobre l’origen del penegal i vaig poder vincular el nom del peix amb la paraula llatina pelagus ‘pèlag, mar profunda’, on viu aquesta espècie. Aquí va sorgir el meu interès per la ictionímia.
En quin projecte treballa ara, doctor Veny?
Estem treballant en els índexs dels nou volums del Petit atles, i en els índexs de l’Atles lingüístic, que corresponen a més de mig milió de paraules. Tenim al davant una feina de correcció i desambiguació impressionant. Falten encara els Etnotextos del català nord-occidental i del valencià.
No es cansa mai de treballar, doctor Veny?
És que soc molt feliç treballant. Vostè es cansa de ser feliç?
No...