Notícies i actualitat
El dilluns 17 de gener va tenir lloc, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, l’acte d’homenatge a Joan Triadú organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Històrics, un acte acadèmic sobre un aspecte del coneixement de la cultura catalana durant el franquisme, però també un acte de reconeixement històric a una singular personalitat lligada a la identitat de Catalunya.
A més, es van presentar un llibre i una reflexió sobre la situació de la llengua catalana. Si bé el franquisme imposà una llengua per damunt de la que parlava la població, des de baix —és a dir, per la voluntat popular— apareixien les demandes d’allò que Joan Triadú anomenava encertadament «la llengua de la llibertat».
Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC, va donar la benvinguda als assistents, i va afirmar que un acte així calia. «S’està constatant la davallada accelerada de l’ús de la llengua, però també, tot i que se’n parla menys, de la cultura catalana. Fer memòria de la situació duríssima que han patit durant el segle XX la llengua i la cultura catalanes ajuda a situar-nos, ajuda a entendre, ajuda a afrontar la situació. I Joan Triadú va ser un dels grans lluitadors pel català.»
Tot seguit va intervenir Josep Maria Casasús, catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, que va parlar sobre el periodisme cultural de Joan Triadú. Casasús va destacar que «tot el periodisme de Triadú és cultural en el sentit més ampli de la paraula». «Com a crític, Triadú era hereu d’una tradició catalana molt prestigiosa, d’un romanticisme i renaixentisme avançats, però amb trets innovadors i moderns.»
Per la seva banda, Josep Maria Figueras, professor honorari de la Universitat Autònoma de Barcelona, va parlar dels articles de Joan Triadú sobre llengua i cultura. I va destacar aspectes de la seva personalitat que normalment no s’esmenten, com ara el mestratge, és a dir, l’exemple que donaven a la joventut amb la seva actuació, i també «la constància, l’exemple i la fidelitat a una llengua amb la pràctica».
Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va parlar sobre el català, avui amb el rerefons de Joan Triadú. Vila va destacar que l’encàrrec de parlar sobre Triadú és «un encàrrec ple de matisos interessants».
Vila va posar l’èmfasi en el fet que «una de les tasques que tenim sobre la taula per a entendre els reptes que se’ns plantegen a l’hora de reconduir una part de les dinàmiques sociolingüístiques que ens preocupen ara mateix, és entendre que les successives generacions hem après a viure des de petits en moments històrics molt diferents». «I una de les coses que hem de saber fer és transmetre d’una generació a una altra els valors centrals que permeten (i han de permetre) la supervivència del català.»
Per tancar l’acte, Marta Prevosti va llegir l’article «Hablar como Franco» i, finalment, Joaquim Triadú i Teresa Triadú van llegir «La llengua de la llibertat».