Notícies i actualitat
L’Onomasticon Cataloniae (8 vol., 1989-1997) recull i explica l’origen de més de 400.000 topònims i antropònims catalans. És una de les dues grans obres de referència de Joan Coromines, juntament amb el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat), sobre el domini català
L’objectiu de la digitalització de l’Onomasticon Cataloniae és doble. D’una banda, s’ha volgut fer possible la consulta en línia, ja que és una obra molt destacada de la lingüística catalana, reconeguda internacionalment. De l’altra, es vol fer un buidatge de l’obra que completi la informació de l’índex actual, que recull essencialment els noms propis catalans (topònims i antropònims) presents a l’obra.
La versió en línia, l’OnCat, que es podrà consultar a la pàgina de recursos lingüístics en línia de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), permet la cerca oberta a partir de l’índex original (inclòs en el darrer volum), així com les opcions més específiques de cerca per segments textuals («comença per», «conté», «acaba en»), pensades sobretot per a l’especialista. El resultat de la cerca inclou totes les entrades d’aquell topònim registrades a l’índex i destaca amb majúscules l’entrada principal. Clicant-hi, s’obre la primera pàgina del topònim cercat. A més, per a llegir-ho més còmodament, podem descarregar en PDF les pàgines que ens interessin.
Aporta un valor especial a l’obra el tarannà de Joan Coromines, la marca tan personal que imprimeix a allò que escriu. Vegem-ne alguns exemples:
BARCELONA
Aquesta obra guardarà silenci sobre l’etimologia del nom de la capital de la pàtria, per respecte a la ciència Lingüística que avui no està en estat de dilucidar-la, i en expectant respecte a la de segles futurs, en què potser s’hi podran fer passos certs. És l’actitud que els lingüistes seriosos adopten sobre l’etimologia de noms com Roma, Atenes, París, Lisboa, Hispània, Àfrica, Itàlia etc.
(vol. II, p. 347)
LLEIDA
Aprofito l’ocasió per denunciar, amb tot el menyspreu merescut, el ridícul barbarisme Ilerdenc (Inst. d’Est. Ilerdencs i coses anàlogues): el llatinisme ilerdense és tolerable en certes condicions especials tal com diem ocasionalment tarraconense per ‘tarragoní’; o gironès, barcelonès, o valentí per ‘valencià’, però lleidatà ha de ser la forma sobirana per a tot català conscient de la seva llengua i nació; i allò altre, en el fons, és un subterfugi de gent addicta a la perpetuació d’un règim tirànic i de temps tristíssim, a qui dol de mostrar-se «massa catalans», «massa lleidatans». (vol. V, p. 57)
VILASSAR DE DALT
Els noms reals són Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt; no estan en ús els noms de Sant Joan i St. Genís de Vilassar, solament recomanats pels capellans locals o l’Església: no ens adherim a la nefasta toponimoclàstia clerical! (vol. VIII, p. 54)
La segona fase del projecte, que ja està en curs, vol fer un pas endavant i, a més de recuperar formes no indexades inicialment, proporcionar dades sobre facetes menys observades de l’obra: per exemple, el lèxic i la toponímia d’altres llengües i varietats romàniques (aragonès, castellà, asturlleonès, gallec i portuguès, occità, francès i oïl, italià i italoromànic); referències a anys de la collita toponímica del gran filòleg; dades relatives a llocs específics, com ara Bédar, a Almeria (d’on era la seva esposa); mencions de persones, o recull de parèmies. En suma, noves facetes encara per descobrir de l’univers corominià.
L’equip de treball i el grup d’assessors
Dins del marc de l’Oficina i la Comissió d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’IEC, dirigeix el projecte José Enrique Gargallo i el coordina Mar Batlle. A més, hi col·laboren Gemma Ferrer Carreras, com a investigadora, i Santi Muxach, com a responsable de recursos digitals. El projecte compta també amb l’assessorament i el suport dels diferents membres de l’Oficina i la Comissió d’Onomàstica de l’IEC, així com de la Fundació Pere Coromines i d’altres persones properes a Joan Coromines.
L’equip de Coromines
Coromines, en l’etapa final de la seva vida, comptà amb la valuosa col·laboració de tot un seguit de fidels investigadors que foren fonamentals per a poder acabar l’obra: Josep Mascaró Passarius, tal com consta en el primer volum, de tempteig, sobre toponímia antiga de les Illes Balears; i a més, en la resta de volums, també hi col·laboraren Max Cahner, Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy, Philip D. Rasico i Xavier Terrado.
Podeu veure vídeos d’alguns membres de la Secció Filològica llegint algunes de les entrades de l’Onomasticon Cataloniae, corresponents als seus llocs d'origen: https://we.tl/t-aVWV3Awe0V