Notícies i actualitat
El dijous 16 de gener va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la I Jornada sobre Corpus Orals del Català: «Ciència, lingüística i tecnologia». Durant la sessió es van exposar els treballs en relació amb el projecte Corpus Oral de la Llengua Catalana (COLC), que ha posat en marxa la Secció Filològica de l’IEC, amb el suport del Govern de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
La inauguració va anar a càrrec de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, que va detallar que estan treballant «en tres mòduls de varietats: primer, emissions balears; aquest any, hi entren les valencianes, i, més tard, s’hi incorporaran les de Catalunya». Cabré va convidar tots els presents a col·laborar en el projecte, que ja compta amb l’experiència del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques de la Universitat Pompeu Fabra (LATEL-IULA). Lluís de Yzaguirre, investigador principal del Laboratori, va parlar dels treballs d’aquest ens i va avançar que moltes de les eines amb què treballa «revertiran en benefici del corpus oral català».
Joandomènec Ros, president de l’IEC, per la seva banda, va apuntar que, com a ecòleg, pot entendre molt bé «el neguit per la pèrdua de termes lingüístics que, com els espais naturals o algunes espècies, estan amenaçats». El president de l’IEC va subratllar la importància dels estudis de transmissió oral, que, segons va afirmar, «serven, congelen i preserven per al futur termes i expressions que d’altra manera no recordaríem». Va concloure, doncs, que és una tasca «necessària per a conèixer la diversitat de la nostra llengua».
Nicolau Dols (IEC i Universitat de les Illes Balears) va parlar de la creació del COLC; Juan María Garrido (Universitat Nacional d’Educació a Distància) es va referir al corpus Glissando, un corpus bilingüe català-castellà per a estudis prosòdics multidisciplinaris; Ramon Ferrer i Cancho (Universitat Politècnica de Catalunya) va plantejar quins reptes té l’estudi dels corpus del català des de la lingüística quantitativa; Antoni Hernández-Fernández (Universitat Politècnica de Catalunya) va fer una intervenció sobre les lleis lingüístiques en el català oral, i Mireia Farrús (Universitat Pompeu Fabra) va parlar del paper de les tecnologies en la constitució de corpus orals.
El Corpus Oral de la Llengua Catalana
El projecte pretén recollir, tractar i analitzar mostres significatives de la llengua catalana parlada en totes les varietats i tots els dialectes majors de la llengua catalana.
Els objectius generals del COLC són: conformar una plataforma tecnològica compatible amb un corpus oral general de la llengua catalana, oberta i adaptable especialment a les necessitats de codificació de la llengua; alimentar el Corpus Oral de la Llengua Catalana amb materials de totes les procedències geogràfiques i, concretament, de produccions orals de l’àmbit formal no espontani, i analitzar els materials recollits per a la detecció de graus de convergència que permetin identificar tendències d’estandardització.