Notícies i actualitat
Les decisions normatives només es poden prendre sobre la base de la descripció dels usos que els parlants fan de la llengua. I, precisament, el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC) de l’Institut d’Estudis Catalans és l’eina més adequada per a mostrar aquests usos reals, ja que recull fragments de discurs escrit produïts per escriptors, traductors, periodistes, investigadors, etc.
La Secció Filològica de l’IEC, un cop tancat l’any 2014 el projecte del Diccionari del Català Contemporani dins del qual es va constituir el Corpus, va prendre la decisió d’obrir un nou projecte per a l’actualització del Corpus (1989-2013). Es calcula que cap a la meitat del 2019 una primera part d’aquesta ampliació ja podrà ser consultada públicament.
Seguint el model del CTILC 1, els textos es distribueixen segons la seva naturalesa en dos grups: els de caràcter literari (narrativa, teatre, poesia, assaig) i els de caràcter no literari (tractats i manuals sobre les més variades disciplines, articles en publicacions especialitzades i de divulgació, textos legals, premsa diària i publicacions periòdiques diverses, fullets, prospectes, etc.).
El grup de textos de caràcter no literari conté, al seu torn, tres subgrups: assaig, premsa i correspondència. Els textos d’assaig es classifiquen per la temàtica: filosofia, religió i teologia, ciències socials, ciències pures i naturals, ciències aplicades, belles arts, oci, esports, llengua i literatura, i història i geografia.
El projecte CTILC 1 va ser creat per l’IEC sota la direcció del membre de la Secció Filològica Joaquim Rafel i Fontanals i ha servit de base per a la redacció del Diccionari descriptiu de la llengua catalana, i les dades quantitatives que conté s’han publicat en el Diccionari de freqüències.
Podeu consultar-lo aquí.