Notícies i actualitat
Antoni Torre, Maria Josep Cuenca, Mario Bruno, Joandomènec Ros i Francesc Ballone, durant la presentació | Foto: Joan Elies Adell El 12 de juny, la biblioteca Rafael Sari de l’Alguer va acollir la presentació de la Gramàtica de la llengua catalana, que va ser a càrrec de Maria Josep Cuenca i Francesc Ballone, membres de la Secció Filològica, i en la qual van intervenir Mario Bruno, síndic de l’Alguer; Antoni Torre, delegat de l’IEC a l’Alguer, i Joandomènec Ros, president de l’IEC. Ros va aprofitar la visita a la ciutat italiana per a reunir-se amb el síndic amb l’objectiu de posar en marxa un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de l’Alguer, que cedirà uns locals del Palau Serra a l’IEC perquè hi estableixi la seu de la delegació a l’Alguer. El president de l’Institut es va reunir, també, amb el vicerector del Departament d’Arquitectura, Disseny i Urbanística de l’Alguer, Bruno Billeci.
Els trets algueresos dins la Gramàtica
Tot i que la Gramàtica no fa un recull exhaustiu dels trets del català que es parla a l’Alguer, sí que en registra alguns, una part dels quals és compartida amb altres parlars i una altra és exclusiva de l’Alguer.
Entre els del primer grup, per exemple, hi ha el manteniment de la n en el plural de mots com home ―és a dir, hòmens―, o la primera persona del present d’indicatiu, tal com es fa en els parlars de les Balears ―cant, tem o dorm. Altres característiques compartides són l’ús del verb ser com a auxiliar dels temps de perfet ―per exemple, hi són entrats tots―, l’ús de l’article definit masculí lo o l’ús de manco (menys) i l’adverbi almanco (almenys).
Els trets exclusivament algueresos són bàsicament fonètics: la pronunciació [n] de -ny ―per exemple, any pronunciat an―; la inserció d’una vocal de suport [i] en certs contactes entre dues consonants de dos mots diferents ―per exemple, amic meu es pronuncia amic[i]meu―, o la pronúncia d’una r com a [l] ―fornet pronunciat fo[l]net. La Gramàtica també registra, entre altres coses, els possessius mia, tua i sua i l'alternança entre què i qui en interrogacions ―com per exemple, Qui cosa voleu?