Notícies i actualitat
El valencià té al davant un horitzó amb tantes amenaces com oportunitats. És una de les conclusions a què va arribar el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, en la conferència que va oferir el 17 de febrer al Ple de la Secció Filològica, a qui va presentar les línies principals de les polítiques que està duent a terme per aconseguir que «la llengua pròpia recuperi el lloc que li pertoca». La intervenció de Trenzano va ser lloada per molts dels membres del Ple, algun dels quals va ressaltar la transcendència de la visita a l’IEC d’un representant del govern valencià, per ara inèdita.
«Venim d’un període d’ombres, marcat per l’enfrontament i la falta de diàleg, en què qualsevol aproximació a l’equitat lingüística era resposta amb una acció lingüística contraplanificadora», va començar explicant Trenzano. Tot seguit, va denunciar que, arran d’aquestes circumstàncies, fomentades pel partit que ha estat al capdavant de la Generalitat Valenciana els últims anys, «s’ha estigmatitzat la societat civil valenciana més compromesa amb la normalització de la llengua». És per aquesta raó que el nou govern treballa per «substituir la dinàmica d’odi i uns prejudicis lingüístics tan arrelats» per una convivència basada en «l’equitat i el respecte dels drets lingüístics».
Segons Trenzano, un dels principals reptes a què fa front la Direcció General de Política Lingüística del govern valencià és «afavorir el canvi de paradigma total i absolut que hauria de resoldre la desigualtat entre els parlants i posar en valor la diversitat lingüística» i avançar cap al que el director general va denominar un «bilingüisme simètric enriquidor». D’aquesta manera, com a «veritables accions de govern», va dir, hi ha la «defensa del multilingüisme» ―al centre del qual hi ha el valencià― i el «foment de la diversitat», i la defensa del dret «a expressar-se i a formar-se en les llengües oficials».
 |
| Trenzano amb la presidenta de la Secció Filològica i el president de l'IEC |
El marc legislatiu dins del qual es dissenyen les polítiques de la direcció general encapçalada per Trenzano és la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià. Una llei que, va explicar, malgrat els trenta-quatre anys d’antiguitat, no ha estat del tot desplegada, per la qual cosa el mandat actual encara hi ha prou marge de maniobra per esgotar-la.
Les polítiques que desplegarà Trenzano en aquest mandat seguiran dues línies d’actuació clau: una, en l’administració, atès que la política lingüística s’està incorporant a l’acció de govern «amb la coresponsabilitat, coordinació i col·laboració de tots els governs i administracions i amb les organitzacions compromeses i proactives amb la voluntat de crear un espai en comú». Una altra línia d’actuació és la defensa contundent dels drets lingüístics i l’aposta per la promoció social del valencià, sobretot en el sector privat. La promoció del català en el sector privat es fa per mitjà de l’atorgament de subvencions ―prop del 70% de les subvencions es destinen a l’empresa privada― i a la posada en marxa d’un segell de qualitat lingüística, aquest 2017, que reconeixerà amb bonificacions tributàries l’ús del català als comerços. En aquest àmbit, va assenyalar, s’ha de percebre que «una bona gestió dels usos lingüístics és un factor de creixement del negoci».
Cap al final de la seva intervenció, Trenzano va apuntar que el moment actual és «l’oportú» per plantejar-se, «amb responsabilitat i amplitud de mires, crear un espai comú entre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’IEC i la Universitat de les Illes Balears», i establir vincles i actuar amb sintonia. També va posar damunt la taula la proposta de convocar el 3r Congrés de Llengua Catalana.