Notícies i actualitat
«Terminologia» és el títol de la quarta i penúltima sessió de les reflexions del cicle Xerrades amb M. Teresa Cabré. Reflexions al voltant de la lingüística aplicada i el lèxic, que es va celebrar a l’IEC el 20 d’abril. La sessió va consistir en una conferència de M. Teresa Cabré i d’una taula rodona moderada pel director del TERMCAT, Jordi Bover, en la qual van intervenir Fernando Pardos, professor del Departament de Zoologia i Antropologia física de la Universitat Complutense de Madrid; Carles Tebé, professor de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i president de la Xarxa Iberoamericana de Terminologia (RITerm), i Joan Vallès, catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona.
«La terminologia és la historia de la meva professió, de la meva dedicació durant tots els últims anys», va dir Cabré en explicar com va introduir-se en la terminologia, un món que, al principi, li era totalment desconegut ―«per a mi era una part del lèxic, les paraules que utilitzaven els científics i els tècnics». L’any 1984, l’aleshores directora general de Política Lingüística, Aina Moll, va posar en marxa uns seminaris per a discutir com s’havia d’organitzar la normalització de la terminologia catalana, en els quals van participar, entre d’altres, científics i tecnòlegs, editors de revistes i representants d’altres mitjans de comunicació. Arran dels seminaris va sorgir la iniciativa de «posar al dia la terminologia catalana», perquè «des del punt de vista oficial i amb una panoràmica general, no s’havia treballat ni recopilat».
Un any més tard, el 1985, naixia el TERMCAT, que Cabré va dirigir fins al 1988. «Muntar un centre va ser una gran oportunitat per a mi, i sortir-ne va ser una notícia trista perquè m’hi havia deixat molt la pell», va dir. Tot i haver-ne sortit «escuada», l’estada al TERMCAT i els treballs que s’hi van fer mentre n’era directora «van ser molt satisfactoris».
Científics i terminòlegs
En la seva intervenció, Cabré també va assenyalar que, tot i que en el panorama català hi ha científics dedicats a la terminologia, «podríem tenir-ne molts més, i com a protagonistes, com a iniciadors, com els que porten l’equip per a confeccionar un glossari».
Quant al paper dels científics en la terminologia, i ja en la taula rodona, Fernando Prados va comentar que «els científics no són conscients de ser els protagonistes en el procés de creació dels neologismes». En l’àmbit de la botànica, però, tal com va apuntar Carles Tebé, «no hem estat mal servits de terminòlegs», entre els quals va esmentar Oriol de Bolòs i Josep Vigo. A les intervencions de Prados i Tebé, s’hi va afegir la de Joan Vallès, que va autodenominar-se «deixeble de M. Teresa Cabré amb totes les lletres», i que va analitzar l’estat de la terminologia en terres americanes.
Organitzat per l’Institut, el TERMCAT, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona, el cicle Xerrades amb M. Teresa Cabré. Reflexions al voltant de la lingüística aplicada i el lèxic és un homenatge a M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, amb motiu de la seva jubilació com a professora universitària. Consisteix en cinc sessions en què l’homenatjada ofereix una lliçó sobre algun dels seus àmbits d’expertesa i en què, per mitjà d’una taula rodona, diversos especialistes enriqueixen la reflexió amb altres punts de vista. La propera sessió se celebrarà el 22 de juny i tractarà de neologia.