Notícies i actualitat
Doctor en farmàcia i membre de múltiples organitzacions, acadèmies i associacions nacionals i internacionals, la seva figura destaca per la seva defensa dels drets humans.
Federico Mayor Zaragoza (Barcelona, 1934) va morir ahir, 19 de desembre, als noranta anys. De formació científica —era doctor en farmàcia i catedràtic de bioquímica a la Universitat de Granada i a la Universitat Autònoma de Madrid—, va ser director general de la UNESCO i ministre d’Educació i Ciència del Govern espanyol durant la transició.
Al llarg de la seva trajectòria, va ser fundador, director (1974-1978) i president científic (1983-1987) del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i membre de diverses institucions, com ara la Societat Espanyola de Bioquímica, l’Associació Americana per al Foment de la Ciència, la Societat de Bioquímica del Regne Unit, la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia, el Club de Roma, la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, l’Acadèmia Xinesa de Ciències, l’Acadèmia Russa de Ciències o la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.
La carrera de Mayor Zaragoza es encaminar cap a l’àmbit internacional a partir de 1978, quan va ser nomenat director general adjunt de la UNESCO i, posteriorment, director general d’aquesta organització el 1987, un càrrec que va ocupar fins al 1999.
Va ser nomenat soci d’honor de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, i doctor honoris causa per diferents universitats. Va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1989) i la Creu de Sant Jordi (2005).
Des de l’Institut d’Estudis Catalans volem donar el nostre més sentit condol a familiars i amics.