Notícies i actualitat
Ahir a la tarda, la Universitat de Barcelona (UB) va acollir un homenatge a Antoni Maria Badia i Margarit amb motiu del desè aniversari de la seva mort. L’acte va repassar la trajectòria d’una de les figures més importants de la lingüística catalana i va reunir personalitats destacades del món acadèmic i cultural, entre les quals hi havia la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré.
Antoni Maria Badia i Margarit, amb una voluntat sòlida i persistent, però sense fer soroll, va ser un dels grans potenciadors de l’autonomia universitària i la catalanitat, un científic al servei del català i la cultura que va ajudar a fer que la lingüística i la llengua catalana se situessin al nivell de les altres llengües romàniques.
La seva dedicació a l’estudi del català va ser plena, amb més de 600 publicacions que tracten d’aspectes com la gramàtica, la història, la morfologia, la sintaxi, la fonètica i la semàntica.
Enguany es commemoren deu anys de la seva defunció i la UB va organitzar ahir dijous un homenatge a Badia i Margarit en el seu Edifici Històric. L’acte va comptar amb la participació del vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni, Agustí Alcoberro; la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, i el degà de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB, Javier Velaza. També hi van intervenir el lingüista Carles Duarte i José Enrique Gargallo, membre de la Secció Filològica de l’IEC, que van reflexionar sobre l’impacte acadèmic i humà de Badia i Margarit.
«El doctor Badia i Margarit ha estat una de les figures clau en la llengua catalana moderna», va afirmar la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré. L’any 1948, Badia i Margarit aconseguia la càtedra de Gramàtica Històrica espanyola a la Universitat de Barcelona i gairebé trenta anys després, el 1977, la de Gramàtica Històrica catalana. «Va introduir el català a les classes amb les seves explicacions», va manifestar Cabré. I va recalcar que gràcies a ell, el català hi era present.
A més de professor i lingüista, Antoni Maria Badia i Margarit va ser el rector de la UB entre 1978 i 1986, un període de transició democràtica. En aquest context, va contribuir a la catalanització, la democratització i el contacte de la universitat amb la societat catalana.
També va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Va ingressar a la Secció Filològica de l’Institut l’any 1968. I en va ser president del 1989 al 1995. També va ser un dels fundadors de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC.
De la seva prolífica producció destaquen obres com Gramática histórica catalana, Gramática catalana, Llengua i cultura als Països Catalans, Gramàtica de la llengua catalana i Les ‘Regles de esquivar vocables’ i la «qüestió de la llengua».
Va rebre diversos premis, entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1986), el Premi d’Honor de la Fundació Jaume I (1995), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla al mèrit científic de l’Ajuntament de Barcelona (1999), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2012).
Podeu consultar les seves publicacions a l’IEC Obert mitjançant aquest enllaç.