Notícies i actualitat

Són eficaces les campanyes que es promouen des de les institucions per a erradicar la violència masclista? De quina manera es pot interpel·lar la ciutadania per tal de fomentar un canvi real d’actituds? On s’ha de posar el focus de la responsabilitat per a posar-li fre?

L’IEC ha acollit un debat en què veus expertes de la psicologia, de la sociologia i de l’àmbit universitari han analitzat campanyes de diferents institucions locals, autonòmiques i estatals. La iniciativa s’emmarca dins de les actuacions organitzades pel 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones.

Els ponents han estat Olga Serradell, sociòloga i exdegana de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Gemma Altell, psicòloga social i consultora de temes de gènere; Mireia Vaca, bioquímica i activista contra l’assetjament sexual a la universitat; i Carlos López, psicòleg i representant de Plural, centre de masculinitats de l’Ajuntament de Barcelona. La conversa ha estat moderada per la periodista Cristina Pulido.

Tot i que la xacra del masclisme encara és ben vigent, Gemma Altell apunta que actualment hi ha «una sensació de saturació del discurs feminista que fa que les campanyes es percebin com quelcom repetitiu» i aposta per diversificar els formats i les vies de comunicació per a arribar a públics de diferents edats. «Les xarxes socials poden ser un canal per a arribar al públic jove, però no seran efectives per a persones d’edat més avançada», ha afirmat.

Gemma Altell, psicòloga social i consultora de temes de gènere

Precisament una de les preguntes centrals del debat ha estat a qui s’han de dirigir aquestes campanyes. A l’agressor, perquè cessi el seu comportament? A la dona que pateix una violència, perquè denunciï l’agressió que ha sofert? Les campanyes analitzades —promogudes per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Govern de les Illes Balears, la Generalitat Valenciana i el Ministeri d’Igualtat espanyol— s’adrecen al mateix grup objectiu: l’observador silenciós. «Hi ha homes que estan en contra de la violència masclista, però quan en són testimonis no diuen res. Per què no alcen la veu? Les campanyes han de reflectir aquests motius», explica Olga Serradell.

Carlos López ha subratllat l’eficàcia d’empatitzar amb el sentiment de por i inseguretat que una actitud masclista genera en qui la pateix. A la pantalla de la sala es va mostrar un vídeo en el qual un home assetja una dona amb afalacs no buscats. El seu company pensa a dir-li que el seu comportament genera temor i fàstic, però calla. «Si verbalitzem els sentiments negatius que l’agressor provoca en l’altra persona ajudem a aterrar aquest fenomen», ha expressat. López ha afegit que «la responsabilitat és de qui exerceix la violència, però la violència és transversal, ens afecta a tots».

Carlos López, psicòleg i representant de Plural

Per la seva banda, l’activista contra l’assetjament sexual a la universitat, Mireia Vaca, ha assenyalat que «les campanyes han de ser informatives perquè la víctima prengui decisions conscients» i ha apuntat que la persona que pateix una violència «ha de conèixer quins recursos té al seu abast, com serà el procés de denúncia i quines repercussions hi haurà». Vaca ha reclamat a les unitats d’igualtat de les universitats que «facin un acompanyament dels casos i no caiguin en el màrqueting de limitar-se a penjar cartells per les facultats».

Mireia Vaca, bioquímica i activista contra l’assetjament sexual a la universitat

Continuant amb aquest fil, Gemma Altell ha observat que «s’ha de trencar amb la concepció que la violència de gènere és una qüestió privada» i ha destacat la necessitat de reforçar les xarxes de suport per a les dones. «Les campanyes ja no se centren en la denúncia perquè moltes vegades és la darrera cosa que es fa. Primer has d’assimilar què et passa, posar-li paraules. D’aquí la importància de tenir uns punts d’assessorament que siguin coneguts i accessibles i als quals les dones es puguin dirigir», ha afegit.

A més de posar paraules a una violència, Olga Serradell ha puntualitzat que «també s’ha de distingir entre què és violència i que no. El silenci no ho és», tot i que el Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat va llençar la campanya «El silenci és violència». Durant el seu mandat com a degana de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, Serradell, va impulsar la primera formació basada en evidències científiques internacionals contra la violència masclista a la UAB. Durant la seva intervenció, ha sostingut que «les campanyes de formació a la ciutadania, al professorat o al col·lectiu estudiantil s’han de recolzar sobre dades» i afegit que s’ha de lluitar contra la violència aïlladora, és a dir, aquella violència mitjançant la qual es pretén detenir el suport envers la víctima i ocultar la violència.

Els assistents també han participat activament en el debat amb reflexions sobre l’efectivitat de les campanyes institucionals i han compartit experiències personals. Va destacar la intervenció d’una assistent que va ser responsable del disseny de campanyes contra les violències masclistes a l’administració pública. «Has de decidir si et dirigeixes a un públic general, on tothom se sent apel·lat, o als extrems, on fas apostes més arriscades que tenen un impacte major, però amb el risc de perdre simpatitzants».

La comunicació com a eina per a eliminar la violència masclista ha generat diversitat d’opinions, però tots els ponents han estat d’acord en un punt: la importància de reforçar i donar a conèixer les xarxes de suport per a les dones.