El Comitè d’Experts de la CELRoM detecta llacunes en la protecció de les llengües a l'Estat espanyol
La introducció general del Comitè d’Experts subratlla que alguns dels punts rellevants —la justícia, l’Administració de l’Estat, els serveis públics i els intercanvis transfronterers— encara presenten problemes importants. Afegeix, a més, que la situació en alguns territoris (Aragó, Illes Balears i País Valencià) s’ha deteriorat amb retrocessos legislatius o mesures que no respecten el compromís de protecció de la llengua, i que en diverses ocasions les decisions judicials no són compatibles amb els compromisos assumits per l’Estat a la CELRoM. Per exemple, les decisions dels tribunals sobre el mínim del 25 % d’ensenyament en castellà són contraris als compromisos de la Carta.
L’ús de les llengües davant dels tribunals no està garantit, sinó que els òrgans judicials rarament en fan ús en les seves actuacions. Cal ajustar la llei orgànica corresponent per a resoldre aquests obstacles, com ja havien dit en informes anteriors. En l’Administració de l’Estat, el coneixement de la llengua pròpia del lloc és escàs i molt sovint és impossible usar-la, perquè tota la documentació és en castellà. Es lamenta l’escassa eficàcia del Consell de les Llengües Oficials en l’Administració General de l’Estat. En l’Administració regional també cal millorar la disponibilitat de la llengua catalana, i a vegades la digitalització tendeix a marginar-la. Les accions del programa PERTE haurien d’afavorir les llengües regionals en el món digital (ara només s’hi dedica el 2,7 % del pressupost).
En el camp de la radiotelevisió, malgrat la nova llei de la comunicació audiovisual, la presència d’altres llengües que no sigui el castellà en els mitjans estatals és escassa. Cal promoure acords amb les plataformes digitals per a millorar l’oferta de productes audiovisuals doblats en les llengües regionals, i també en les edicions dels mitjans digitals d’informació.
Una preocupació especial és la dificultat de rebre atenció sociosanitària en la llengua regional. I la documentació dels medicaments ignora completament aquestes llengües.
No consta que l’Estat hagi adoptat acords referents a les comunicacions transfrontereres amb altres estats on es parlen les llengües. La recepció d’emissions radiotelevisives entre comunitats que comparteixen la mateixa llengua no està assegurada.
L’informe subratlla l’anomalia de la doble denominació català/valencià en l’actuació de l’Estat, per més que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Real Academia Española assumeixen la unitat de la llengua. El Comitè d’Experts no usarà aquesta doble denominació.
En l’informe, es lamenta també que no hi hagi informació sobre el català a Múrcia (Carxe). També s’hi diu que l’Estat no facilita l’ús de les llengües en les relacions entre les empreses i els consumidors.
Els experts feliciten l’Estat per haver assumit l’ús de les llengües oficials al Congrés dels Diputats i per haver instat a la Unió Europea a reconèixer-les oficialment, però lamenta que el català no sigui llengua oficial a Aragó i Múrcia.
