Notícies i actualitat

Abans de donar pas al discurs de recepció, Miquel Canals, un dels membres de la Secció de Ciències i Tecnologia que l’havia proposat, va explicar els motius pels quals havien pensat en Canadell com a membre corresponent: «Per les seves qualitats científiques i humanes excepcionals; per les seves contribucions i assoliments en el món de la recerca i la gestió científiques, i pel seu mestratge en un camp tan rellevant en el nostre temps i de cara al futur com és el canvi climàtic i les seves múltiples derivades». Canals va destacar que, tot i que Canadell té la doble nacionalitat, australiana i espanyola, i que fa més de trenta anys que treballa a l’estranger, «ha mantingut la seva relació i compromís ferm amb el país».

Josep Canadell, que va fer la seva intervenció des dels Estats Units, va introduir el seu discurs fent una reflexió: «Jo he esdevingut una persona molt preocupada pel fet que les comunitats mundials, els governs mundials, i tots els nivells de la societat no acaben d’entendre què és el que vol dir aquest canvi climàtic que està venint». Canadell, conegut per ser el director executiu del Global Carbon Project, la xarxa mundial de científics que mira de desenvolupar una visió holística del cicle global del carboni, va recordar que ja estem veient impactes del canvi climàtic, però que encara hi ha una desconnexió amb el que diuen els científics. «Aquesta desconnexió fa que no ens estiguem preparant per als impactes molt significatius que vindran», va alertar.

En aquest sentit, Canadell va assegurar que «l’escalfament global només s’aturarà el dia que totes les emissions antropogèniques de CO₂ parin». Tot i això, segons el darrer informe de Global Carbon Project, la tendència és l’oposada: «les emissions fòssils de CO₂ de fonts com el petroli, el gas, el ciment… han anat amunt aquest any 2023. Fins i tot el carbó, que ens pensàvem que ja anava a la baixa, continua pujant», va dir. «És una tendència que no ha parat i que sembla que no es vulgui aturar». «És exactament el contrari d’on hauríem d’estar el 2023», va remarcar.

Josep Canadell va presentar una sèrie de dades que constaten que «realment hi ha una emergència climàtica» i va detallar les emissions fòssils de CO₂ per països: a la Xina hi predomina el creixement d’emissions, principalment de petroli, mentre que als EUA fa més de quinze anys que es produeix un decreixement a causa de la substitució del carbó pel gas natural; la UE ha baixat en emissions sobretot de carbó i de petroli, mentre que «l’Índia és la nostra gran preocupació, amb uns increments anuals del 8 %». Això sí, hi ha 26 països, en els quals les emissions han baixat durant l’última dècada (Brasil, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Japó, EUA…) i, al mateix temps, la seva economia ha millorat. «Això és rellevant perquè demostra que les economies es poden mantenir amb unes emissions a la baixa». Pel que fa als usos del sòl (desforestació, degradació), en què els grans emissors són Brasil, Indonèsia i la República Democràtica del Congo, sí que hi ha hagut una lenta davallada els darrers vint anys. Els usos del sòl han estat responsables del 10 % de les emissions globals de CO₂ del 2023, mentre que el 90 % provenien dels combustibles fòssils.

El nou membre corresponent de l’IEC va parlar del que signifiquen els extrems climàtics i de la diversitat de fets extrems climàtics que s’han produït el darrer any. Per a Canadell, cal saber que «fins i tot els escenaris d’emissions més baixos són molt més perillosos del que ens pensàvem» i va explicar que ara per ara ens trobem amb l’escenari d’escalfament d’1,2 graus, però és molt probable que anem cap a una situació d’entre 2,1 a 3,5 graus. «Hi ha i hi haurà impactes grans i inevitables del canvi climàtic», va dir. «L’adaptació i preparació per a aquests extrems és crítica per a disminuir els impactes negatius en la salut humana, l’economia, la producció d’aliments i el medi ambient. I no estem fent això», va advertir. Tot i això, per acabar la presentació amb un punt positiu, el conferenciant va descriure com serà un «Món Net-Zero d’emissions: més net, més saludable, més just, més intel·ligent, més eficient i més independent energèticament».

Actualment, Canadell és l’investigador científic en cap al Centre de Ciències del Clima de l’Organització de Recerca Científica i Industrial de la Commonwealth (CSIRO) i ha estat membre del Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides els darrers divuit anys.