Notícies i actualitat
La Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) considera que les restes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona «aporten un coneixement molt important per a la història de Mataró». Per això, manifesta que s’hauria de garantir la seva conservació in situ i la declaració com a bé cultural d’interès local.
El posicionament de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) s’ha fixat en un manifest, en què afirma que les excavacions han documentat «una necròpolis d’època tardoantiga de gran extensió, i, per tant, molt important». El manifest també destaca que les tombes descobertes, «del tipus preantropomorf», són diferents de la resta de tombes trobades a la ciutat, fet que «singularitza la necròpolis de Ca la Madrona».
La SHA conclou que «el trasllat no tindria cap sentit, car llur rellevància rau en la localització en aquest espai, on es constata que es va desplaçar un nucli de poblament de la ciutat, segurament tardoromana, a partir d’un establiment originari, potser una vil·la suburbana».
El Govern de l’Ajuntament de Mataró proposa traslladar el jaciment a una zona propera a la seva ubicació actual, anomenada el Bon Recés, en la qual projecta un centre d’interpretació. Les restes es van localitzar a finals de l’any 2020, durant els treballs inicials per a la construcció del Parc Circular Mataró-Maresme, un projecte enfocat a la generació de nous models de producció i consum circular, impulsat pel Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, ens format per vint-i-vuit ajuntaments de la comarca.