Notícies i actualitat
El 14 de novembre es va dur a terme la primera sessió de l’informe transversal sobre el patrimoni. En la línia dels dos informes anteriors sobre la covid i sobre els usos socials del català, el Consell Permanent de l’IEC va acordar dedicar un tercer informe transversal, amb la participació de totes les seccions i coordinat per la Secció Històrico-Arqueològica, sobre el patrimoni, des del punt de vista històric, cultural i científic.
La inauguració de l’acte va anar a càrrec de Roser Salicrú, vicepresidenta de l’IEC. Salicrú va afirmar que aquests diàlegs acadèmics volen incidir en un dels punts forts de l’IEC. A més, va destacar la interdisciplinarietat i la fortalesa científica i acadèmica del tema d’enguany i la importància de poder-lo abordar des de diverses perspectives.
Marta Prevosti, de la Secció Històrico-Arqueològica, va ser la moderadora i va apuntar que «el patrimoni té el poder de comunicar valors». D’altra banda, Prevosti va plantejar les qüestions que es van abordar, posteriorment, a la taula rodona: «Per què hem de conservar el patrimoni?, quins valors té el patrimoni?, què ens aporta el patrimoni per a la construcció del nostre present?, què ens aporta per a construir el nostre futur?, i què té el patrimoni que autoafirma la societat?».
Els ponents van ser Albert Moncusí (SFCS), que va impartir la ponència Del patrimoni i la patrimonialització, o com es construeixen els objectes patrimonials. Moncusí va explicar que «el patrimoni és el resultat d’un procés de construcció aplicant tècniques i coneixements de selecció, reconeixement i gestió». També, va destacar que «el patrimoni es construeix i canvia i té una funció legitimadora, d’educació ciutadana i promoció del coneixement». Moncusí, a més, va dir que «el patrimoni defineix una societat perquè ens fa reflexionar en els nostres propis valors i principis».
Pilar Vélez, que va pronunciar la ponència D’allò que hem heretat del passat a allò que llegarem al futur, va dir que «el desvetllament de la consciència de patrimoni històric fou una de les principals fites del món cultural romànic arreu d’Europa». També va afirmar que «el patrimoni material té un valor presencial, no és el mateix visitar-lo virtualment, el valor presencial és clau». Vélez va explicar que «l’objectiu principal dels museus a partir del patrimoni és generar coneixement i això vol dir generar pensament crític» i que «cal conservar el patrimoni perquè té connotacions personals i de prestigi».
Joan Carles Alay, que va fer la ponència Valorem el patrimoni?, va iniciar-la dient que «és evident que el valorem». Alay va explicar el que són les tres is de la legislació del patrimoni cultural «ignorància, interpretabilitat i inaplicabilitat». Va afegir que la llei la podem fer servir a favor nostre per a preservar el patrimoni. Alay va afirmar que la ignorància és absoluta pel que fa a la legislació del patrimoni: «Ignoren que hi ha unes diferents categories de protegir el patrimoni. Per què passen desgràcies patrimonials? Per la ignorància. S’ha de combatre la ignorància». També va dir que «la darrera llei de patrimoni va quedar obsoleta per la inaplicabilitat, ja que ningú l’estava aplicant».