Notícies i actualitat

Joaquim Coello, Joandomènec Ros, Guillem López Casasnovas i Andreu Mas-Colell van presentar el projecte d’ampliació de l’aeroport que impulsen, en el qual també han participat Fernando Hermosilla i Eduardo Alonso Pérez de Ágreda. La proposta d’aquests experts i economistes defensa el desviament de passatgers a Girona i Reus i la construcció d’una nova pista, de 3,7 kilòmetres, sobre el mar. Es tracta del quart projecte que es presenta, després del d’AENA de l’any 2022, el de Barcelona Global i el de Josep Acebillo amb Foment.

Aquesta proposta es basa en un pressupost de 1.700 milions d’euros, el mateix que planteja AENA, però, en aquest cas, la inversió seria per a la creació de la nova pista, mentre que la companyia, que presideix Maurici Lucena, la destinaria a una nova terminal per a usos comercials. AENA voldria «treure més rendiment de la inversió immobiliària i comercial», va dir l’economista Guillem López Casasnovas, mentre que l’exconseller i economista Mas-Colell va criticar el fet que la companyia afavoreix els interessos de Madrid i no els de Barcelona.

Durant la presentació, Joaquim Coello va voler assenyalar: «Només ens representem a nosaltres mateixos perquè no tenim interessos al darrere» i va detallar els que per a ell són els principals problemes de l’aeroport de Barcelona: la congestió, la poca capacitat per a vols internacionals i l’escassa capacitat de càrrega aèria, que «té conseqüències econòmiques».

Després de la presentació es va obrir un torn de paraules per al públic. Algunes intervencions es van mostrar favorables al projecte presentat, però també hi va haver visions crítiques i preguntes relacionades amb l’impacte mediambiental del projecte. Joan Pino, director del CREAF, va interrogar els ponents sobre les conseqüències d’aquesta ampliació sobre el delta del Llobregat: «Hem d’assegurar el funcionament dels sistemes naturals. M’agradaria que s’expliqués com això afectarà el funcionament hidrològic de la costa» i va afegir: «L’aigua de l’aqüífer profund té un interès estratègic per al territori, en beuen desenes de milers de persones». Joandomènec Ros va contestar que «la pista sobre el mar no afecta el sistema hidrològic del Delta».

Cèlia Marrasé, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM), va apuntar: «En un planeta amb recursos limitats i amb l’amenaça de l’emergència climàtica, el que hauríem de fer, mentre tinguem capacitat de coneixement i solvència, és invertir en allò que ens permetrà adaptar-nos al que ve. No ens convé una economia basada en el turisme i en l’externalització de la producció, ens cal un model econòmic de proximitat i basat en la producció. No seria millor treballar en aquesta alternativa? Quan parlen de creixement, el que estem dient és que uns quants guanyen molt i que les diferències socials i la injustícia social augmenten». Finalment, Marrasé va apuntar: «Tampoc s’ha tractat gaire bé l’afectació biològica del projecte».

A l’acte hi van assistir, a més de membres destacats de l’IEC, l’exministre d’Indústria i Energia, Joan Majó; el president de Saba i de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany; l’accionista d’Agrolimen, Mariona Carulla; l’exdirector general de la Fundació La Caixa, Jaume Lanaspa; la directora del Gabinet d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Alicia Casart, i el directiu d’AGBAR, Narcís Berberana.