Normativa
lingüística
El català té més de deu milions de parlants
L’IEC és la institució responsable de la normativa de la llengua catalana en el seu conjunt, parlada per més de deu milions de persones.
Exerceix la funció d’acadèmia de la llengua. Treballa amb entesa i cooperació amb altres organismes que actuen sobre alguna de les varietats dialectals del català.
La Secció Filològica elabora els recursos normatius i els proposa al Ple de l’IEC.
Estàndard ampliat
La llengua catalana requereix un estàndard ampli i flexible en el qual els parlants de tot l’àmbit lingüístic se sentin representats.
La varietat estàndard del català, base de la normativa lingüística, representa el conjunt compartit dels fenòmens de la llengua que qualsevol catalanoparlant ha de conèixer, almenys passivament, i ha de poder fer servir.
La llengua catalana es defineix pel conjunt de les seves varietats dialectals: septentrional, català central, català nord-occidental, alguerès, balear i valencià.
«Si realment volem que hi hagi un model que ens englobi i provoqui l’adhesió de tots els territoris lingüístics, el model no es pot limitar només a la norma culta i menys encara si està centrada només en un dels territoris, sinó que ha d’eixamplar-se en la variació.»
- Teresa Cabré // Entrevista a La Vanguardia, 18 desembre 2021
Eines de consulta normativa
Diccionari de la llengua catalana (DIEC)
permanentment actualitzat
Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC)
permanentment actualitzat
