Declaració sobre la denominació de la llengua catalana

(Redactada pel Consell Permanent de l’Institut d’Estudis Catalans el 23 de febrer de 2006, recollint les instruccions del Ple del 30 de gener de 2006)

Llengua catalana o català és el nom amb què es coneix l’idioma que es parla a la Catalunya del Nord, a l’Estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja de Ponent, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer.

Tanmateix, al País Valencià, per raons historicolingüístiques, la llengua catalana es denomina també valencià, no essent, emperò, aquest terme en cap cas excloent del nom genèric llengua catalana o català, nom amb què és coneguda per la romanística internacional i que, així mateix, es recull en els estatuts de les universitats d’Alacant, de València i Jaume I de Castelló de la Plana, i en d’altres institucions valencianes en referir-se a la llengua pròpia.

El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans manté invariada aquesta denominació, que és la que es reflecteix en el DIEC (veg. les entrades català i valencià). Declara, consegüentment, que les solucions que adesiara apareixen en mitjans de comunicació o en l’ús de persones i grups, català/valencià, valencià/català, català-valencià, valencià-català i altres similars, no solament no s’adeqüen a allò que l’IEC ha establert, sinó que, endemés, tampoc no s’ajusten a la manera com habitualment es denominen les llengües, amb un sol terme genèric, fins i tot en el cas d’aquelles que tenen més d’una apel•lació per a llur denominació: neerlandès o flamenc, castellà o espanyol, èuscar o basc, entre d’altres.

Data de la declaració: 28 de febrer de 2006