L’IEC per dins

La versió en línia de l’Onomasticon Cataloniae (OnCat), així com la del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat), ja va facilitar i eixamplar l’accés a unes eines imprescindibles per a l’estudi, la preservació i la normativització del patrimoni lèxic, toponímic i antroponímic de la llengua catalana.

Enguany s’ha publicat la segona edició del projecte de digitalització de l’OnCat amb tot un seguit de novetats d’especial interès tant per als especialistes com per al públic encuriosit per l’origen dels nostres noms de lloc i de persona, i també del lèxic comú.

En primer lloc, aquesta segona versió incorpora unes 49.000 entrades noves a l’índex de l’OnCat, gràcies al buidatge i al tractament textual de l’obra que s’ha fet sota la direcció de José Enrique Gargallo, membre de la Secció Filològica de l’IEC i professor de la Universitat de Barcelona. Així, s’ha aconseguit recuperar informació lingüísticament molt valuosa, com ara dades i detalls sobre els noms comuns, les formes dialectals i les parèmies de la llengua catalana. I també els noms propis no catalans presents a l’obra —com ara Adrão, del portuguès, o Daubèze, de l’occità—, que no tenien una presència sistemàtica en l’índex, així com les formes esmentades com a documentació antiga dels topònims catalans.

Les noves entrades de l’índex apareixen amb el fons blau i han permès duplicar la quantitat inicial d’entrades de l’OnCat, que actualment en suma 94.500.

La projecció romànica de l’OnCat, més que una obra onomàstica

És ben conegut el fet que l’OnCat no és només una obra de caràcter onomàstic que estudia els noms propis catalans, sinó que és una obra de gran riquesa lèxica i dialectal que depassa l’àmbit de la nostra llengua. Per això, algunes entrades ja inclouen la llengua de la forma indexada (català, castellà, aragonès, gallec, occità, francès, etc.).

En relació amb la categoria de les formes, s’indica si és un topònim, un antropònim, un mot comú, un gentilici (o un renom col·lectiu) o una dita tòpica. En el cas dels topònims, també s’indica la localització geogràfica per municipis. Aquestes dues cerques es poden combinar i així restringir el resultat de la cerca. Per exemple, es pot buscar el lèxic present a l’obra d’una determinada llengua.

Finalment, es pot cercar per àrea geogràfica (Andorra, Aragó, Catalunya, Catalunya del Nord, Illes Balears i País Valencià). Per exemple, si seleccionem «Illes Balears», obtindrem resultats com els municipis d'Alaior, a Menorca, o d’Andratx, a Mallorca, entre d’altres.

Cal advertir, però, que el tractament textual de les entrades no està acabat i que les noves cerques només funcionen amb els registres que han estat tractats.

Una altra innovació de la segona edició del projecte és que el resultat de la nostra cerca es pot visualitzar en un mapa clicant a l’enllaç «Mapa». Si l’usuari vol saber on s’ubiquen els municipis o llocs que comencen pel component àrab ben, gràcies a aquesta nova eina descobrirà que la majoria d’ells s’ubiquen al País Valencià i les Illes Balears, com ara Benidorm, Beniparrell o Beniarrés. I si clica a cada municipi, podrà veure si hi ha topònims d’aquest municipi que han estat tractats textualment.