La Fàtima és la responsable de les visites guiades a l’IEC des de fa més de vint anys. Es tracta d’un servei gratuït, molt fàcil de reservar. Només s’ha d’escriure un correu a informacio@iec.cat, i pactar la data. Les visites estan pensades sobretot per a grups de centres educatius, especialment instituts i universitats. En aquests grups s’inclouen les persones que volen venir com a particulars. La tasca de la Fàtima és acompanyar les persones que venen i oferir-los una imatge propera de l’Institut: «Els parlo d’història, d’arquitectura, d’art, de com és la casa per dins, de la feina que fan els seus treballadors. Intento parlar de coses reals, no de conceptes abstractes. Els explico, per exemple, que els treballadors de les Oficines Lexicogràfiques recullen dades com “formiguetes” perquè la Secció Filològica pugui elaborar els documents normatius. M’agrada destacar que són les persones les que hi ha al darrere de les tasques de la institució, que són elles l’esperit de la casa».
Al llarg dels anys, la Fàtima s’ha adonat que l’IEC és una institució bastant desconeguda, sobretot per als més joves: «Alguns estudiants saben on van perquè ho han comentat a classe abans de la visita, però la majoria se sorprenen del que hi descobreixen i marxen contents». «Els explico que som una corporació científica i de recerca, que no només ens ocupem de la llengua. Sempre els dic que treballem les cinc branques del coneixement. També els explico que a l’IEC es couen moltes coses: actes, publicacions, espais de recerca i de diàleg, etc. Els recomano que, quan entrin al nostre web, mirin l’agenda d’activitats, no només els recursos lingüístics. És molt probable que hi trobin coses que els interessin: una conferència, un congrés, un premi, una beca… Tot això els pot connectar amb la institució, han de saber que l’IEC no és un espai tancat, també és per a ells». En aquest sentit, la Fàtima considera que l’Institut hauria de plantejar-se la creació d’un departament d’educació centrat en l’intercanvi amb infants i joves: «Es podrien fer moltíssimes coses. Recordo una vegada que una escola del barri va demanar una visita amb nens de sis anys al jardí Rodoreda. Vam parlar una mica de l’autora, però ens vam centrar a parlar de les flors i
les plantes que s’hi poden trobar. Va ser molt enriquidor».
«Arquitectònicament l’edifici és brutal», i afegeix: «el que jo destacaria és que quan entrem a la Casa de Convalescència és com entrar en un món diferent, sortim de tot el terrabastall de la Rambla de Barcelona, del món del Raval, i entrem en un espai on tot es para i sembla que estiguis a cobert, és un refugi on el temps s’atura». «Una de les coses que més m’agraden», continua, «és la llum: els barrocs treballen molt el contrallum per donar dramatisme als espais, i aquí ho podem veure. Al claustre, quan hi fa sol, un feix de llum travessa l’espai en diagonal i el divideix en dos, es produeix un diàleg entre claror i foscor impressionant».
.jpg)
La Casa de Convalescència pot resultar també un espai misteriós i predisposar l’esperit a experiències inquietants: «Quan necessito captar l’atenció dels estudiants, si els veig molt dispersos, els parlo d’un fantasma. Fa anys, un vigilant de seguretat que s’encarregava de tancar l’edifici al vespre va notar vibracions, energia concentrada segons per on passava. Va arribar a veure una imatge. Es va espantar. Va consultar l’arxiu fotogràfic de l’IEC i va identificar la imatge que ell havia vist amb una fotografia de Prat de la Riba, en què duia una capa i un barret».
Tant si Prat de la Riba es passeja de nit per l’IEC com si no, la Casa de Convalescència és, sens dubte, un lloc especial. Així ens ho ha transmès la Fàtima, que fa la feina amb la calma de l’experiència i la passió dels que creuen en el que fan.
