Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    10 de 32    (374 registres)
veure  Cuirassa
veure  Cuit, a
veure  Cuit, a
veure  Cuit, a
veure  Cuita, [cuyta]
veure  Cuita, [cuyta]
veure  Cuitadament, [cuytadament]
veure  Cuitança, [cuytança, cuytanse]
veure  Cuitant, [cuytant]
veure  Cuitar, [cuytar]
veure  Cuitar-se, [cuytarse]
veure  Cuitat, ada

CUIRASSA s.

Arma defensiva que cobreix el bust.

V.
Cf. Puiggarí, p. 355 i 162.

"Item, quadraginta dues cuyraçes noves.
................................................................
Item, sexaginta quinque cuyraçes veyles."

Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col. diplom. CCLXXX

"E tantost com senten brugit no han cura d als mas que prenen l escut e el capell de ferre, e munten en llurs cavaylls, e tenen se per be armats axi be com los altres cavayllers que tinguessen l esberch vestit o les cuyraces..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXVI

"La nau de Tirant hague gran aventatge, que quasi tota la demes gent era armada de arnesos blanchs e de cuyraces ab bacinets..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVIII

"... atroba un cavaler sarrahi peonat e cubert be e cuvinentment de son escut, e tenia una lansa en sa ma e espaha cinta, e era garnit de cuytassa..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XIX

"Item quatre cuyraces comunes velles."
Inventari del castell d'Ayora Any 1431

"Item unes cuyrasses de fustani palos enlaunaades ab botons."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 28 de maig de 1434

"Item, altre caxo del larch mateix, dins lo qual havia unes cuyraces e unes davantures de cuyraces, cinch manyopes, sotils."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 56. València, 3 de març de 1459


CUIT, A adj.

Aplicat a la seda i altres matèries tèxtils quan són aparellades, rentades i tenyides, per contraposició a cru, a, abans de sofrir aquelles manipulacions.

"Item un sobrelit de seda cuyta ab creu."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

"de lli comprat,
cuyt ne filat
may ne viu contes."

Roig, Jaume Spill 2.997


CUIT, A adj.

Preparat per l'acció del foc.

"Aquelles coses empero que en les cuynes cuytes apres lo nostre menjar e de nostres domestichs sobraran, a la almoyna o als servidors d aquella cur de liurar sens frau..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Mosen

"L aygua en la qual sie cuyt freyx, beguda en degu, sana l esple."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXII

"Aquest blanch axi cuit val a totz bons esclaridors de cara e no pot tenir dans a les dens."
Tròtula de Mestre Johan 9 b.

"Recompta lo fabulari que lo lop ach furtada una oqua cuyta en ast en casa de un capella..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 2.126, cap. XIII


CUIT, A adj.

Digerit, ida; que ha sofert la digestió o concocció.

"... quant la vianda es en lo ventrel ali s cou... e quant es cuyt fa axi com l aygua de l ordi que quant es spessa ix la virtut del ventrel e entra en la vianda cuyta en hun loch hon es ell a dotze dits e aqui s reté perque no s perda la vida..."
Micer Johan Disputa de les orines


CUITA, [CUYTA] s.

Aflicció, angoixa.

"... el fore moltes vegades mort de fam si no fos la gracia del sant esperit qui l comforta en totes ses cuytes."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 124 v

"Cuyta e yra: aquestes dues coses son contraries a consell."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 219

"Lo savi hom no passa amor ab aquell qui es stat son mal enamich sino en cas de cuyta."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"E sera la gent en molt gran cuyta e en molt gran treball, en guisa que no s sabra aconsellar ne s sabra quals carreres prenga, la qual cosa rehebran per los teus peccats..."
Visió MS. 271, f. 148, Bib. de Catalunya

"... can li ve la cuyta de la mort en son obit no pot soptosament desamar ne menysprear ço que continuament en sa vida aura acustumat d amar et de prear..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xlij v


CUITA, [CUYTA] s.

Pressa, promptitud, precipitació.

"... com yo us viu partir de mi tan fatigats e ab tanta cuyta no podia altra cosa presumir sino la sua gran necessitat."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLIX

"La Guelfa, despertant, se esclari un poch la sua cara, e dix que menjar volia. Ladonchs les monges ab la maior cuyta del mon li n donaren..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, 30

"... e no te n prenga axi com a alcuns, que tant es lur mal nodriment e lur cuyta, que res no y esperen, ni encara s curen senyar..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 800, primera partida, XIV


CUITADAMENT, [CUYTADAMENT] adv.

D'una manera ràpida, promptament.

"... e tanta fon la dolor que hague de la mort de son senyor, que cuytadament ana per despenjar los scuts de Tirant..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXII

"Aço sera lo juhi, que sera ben tost e molt cuytadament."
Ferrer, Vicent Quaresma 115, VII

"E vench se n posar a Valldonzella, que no volch sperar fos acabat lo pont que los Consellers li feyen fer molt cuytadament devant Lotja."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 28 de març de 1460

"Molt es llauger / lo be que yo comens
y tant be m ffuig / cuytadament en prompte,
lo be que ffas / no es digne de compte
pus que del mon / en un moment me venç."

Martines, Pero Poesies de Pero Martines 93, VII


CUITANÇA, [CUYTANÇA, CUYTANSE] s.

Pressa, precipitació, urgència.

"... començava a escriure los noms dels Pisans, mas no ls he poguts acabar, per tal con n a pus de la meytat en les galees e per la cuytança d aquesta nostra galea qui va a vos, Senyor, son me n lexat."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia III, 228

"Ab tant se n va per mig lo castel a tan gran cuytanse con el poch menar lo caval."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 122


CUITANT, [CUYTANT] s.

Aquell que està preocupat.

"El cuytant qui sofir es aytal com aquell a qui donen el be e el graex."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 139


CUITAR, [CUYTAR] v. a.

Accelerar, empènyer.

"... e que u cuytets per ço car si sabien los moros que vos hi volets enviar cuytar los hien e no ls porien sofrir los chrestians."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 531


CUITAR-SE, [CUYTARSE] v. refl.

Donar-se pressa.

"Cell perdona qui ha poder de vengar: perdona en aquell qui s tarda d errar e s cuyta de penedre."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 89, col. 2

"I a poch a poch
Sensse cuytar se fan son joch
Hi son lavor,"

Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.266

"-Qui massa s cuyta,
crua, mal cuyta,
o massa calda
ab que se scalda
pren la vianda."

Roig, Jaume Spill 3.927


CUITAT, ADA adj.

Pressurós, osa; apressat, ada.

"E Tirant fon tan cuytat, per dupte que altres no s i cuytassen a tocar los scuts, que scassament hague temps de fer pintar quatre banderes grans que portava..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXIV

"Sies cuitat a oyr et tart a parlar et tart a ira."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres


torna a dalt