COURE, [COURA] v. a.

Cremar, cauteritzar.

V. cremar, foc (Dar ___), torrar.

"Empero sdeve s a vegades que en tal manera se disjunyen les junctures que apenes o james tornen en son lloch axi com deuen he roman la juntura grossa, per que no y ha pus ramey sino dar li fochs. Car sapiau que de totes les medicines o cures demunt dites lo coure es lo derrer ramey."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls La cura de la exortilladura

"Los signes com senyoregen l om de genere signorum, les mobilitats dels signes, los dies de les sagnies, los dies de les porgues, a coura cavals, a crestar cavals..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XXX

"A y molts homens que cascu los cura de sa manera per mostrar se n subtils, pero la verdadera cura del sparavany e la millor que nunqua li torn es coure lo y ab foch."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls De la malaltia que dien sparavany

"E si voletz que sia recuyt ab .i. ferre caut... aço valra tant com la cura primera... que l coure deguastaria les humiditatz e acuytaria el benifeyt."
Joan Jacme Alcoatí f. xlv, b.

"... que un meu coch qui estava en la cuyna qui coya gallines per los nafrats, que per lo fumeral li vench un passador qui li entra per lo muscle be dos dits."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXVII

"E nos dixem que ls fariem dar oles noves en que coguessen la carn e que menjassen aqui."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 438