BÚIXOLA, [BUXOLA] s.

Quadrant, l'agulla imantada del qual es gira sempre cap al N.

V. brúixola, cf. Dicc. Aguiló, s. v. brúxola (v. 1, p. 295), buixola (v. 1, 299) i búxola (v. 1, p. 307).

"item mes atrobam un stog de cuyro vermell molt be obrat, ab tenchadors de leuto, dins lo qual ha una buxola pintada ab ymagens d aur e ab armes reyals que tenen dos angells daurats, feta a .viii. cayres, ab lo camper de atzur blau."
Inventari d'en Pere Becet Any 1430

"Item una altre buxola de enlaterra dins la qual ha algunes letres e un aucellet vert lo qual es d argent ab .IIII. cordons qui la tenen e ab una rosete d argent deurada; es conservada dins un stoix de cuyr cruu negre, ab la qual buxola se te un anell d argent ab Iª pedre a manera de safir per trempar la dita buxola."
"Item un stoix de fust deurat ab V. senyals Reyals dins lo qual ha dues buxoles..."
Inventari del rei Martí n. 38 i 39, f. 76

"Vos sou l estel / vos sou la lum molt clara
Buxola sou / y ferma tremuntana,
Los ia perduts / vos sou la qui ls empara,"
Fira, Genís Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

"Item apres atrobaren prop lo abeurador del Temple hun cano qui es en la cequia del dit abeurador: es del jueu qui fa buxoles e es de aquesta forma..."
Llibre d'en Çagarriga per les aigües de la Sèquia XIII, 62. Mallorca, 1381

"gira l guovern,
fferma e baxa
timons de caxa;
mira sovent
buxola, vent,
compas e carta;"
Roig, Jaume Spill 12.752