CARRERA s.

Distància entre dos llocs.

"E dix nos que pensassem de cuytar, que gran carrera havia d aquel loch tro a Morela."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 133

CARRETETA s.

Carreta petita.

"... cuytaren la carreteta per manera que s trenca la una roda e no pogueren esser aquella nit a Paris."
Recull d'eximplis e miracles CCLXXX

CASCAMENT s.

Acció i resultat de cascar; cascadura.

"De blaura e de cascament de la cara menys de departiment de continuitat..."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, f. 23

"Item si es picat e mes ab la fava ffressa cuyta e posada sobre los collons desinfla ls si son inflats per cascament."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. n. 216, f. xxxvij, a. Bib. Univ. València

CASSOLA, [CAÇOLA] s.

Recipient de boca rodona molt ampla, i de poca fondària, que serveix per a coure-hi diversos guisats.

"Item: una caçola de terra."
Inventari Hospital Sant Macià Arx. hosp. Sta. Creu, Manual Torró, 1404-8

"Item una caçola de aram."
Inventari de la infermeria de Poblet f. 3 v. Any 1466

"Item una caça e una caçola de aram."
Inventari de la casa prioral de Sant Vicent f. 10. València, 1466

"Item sie omplida una galina d un an, plomada, de fuylles de iuhivert e d alfavega... e sie envolcada en pasta e cuyta en caçola..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIX

"Si vols fer formatgades de quaresma, ages una llagosta e trenca li lo coll e mit lo en una caçola e mit hi una dotzena de lagostins e dos pagells..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviiij, c. Bib. Univ. València

"Item una caçola d aram."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"Item una cassola d aram gran sclafada."
Inventari de la galera de la Diputació Arxiu Municipal de Barcelona. Any 1460

"Empero sosenga les abans en la cassola ab greix de carn salada abans que sien messes dins la salsa."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, b. Bib. Univ. València

CAVALL CUITAT (A ___) mod.

Ràpidament, amb pressa.

"Lo dit .xxviiij. die de octubre en Johan Periç de Maella, correu, ana de manament dels honorables concellers a cavall cuytat a les torres dels honorables mossenyor Ffrancesch dez Pla e mossenyor Bernat ça Pila... pregant los... que apres dinar tentost fossen a la casa de la Ciutat per coses de gran importancia."
Novells ardits 1449

CAVALLER s.

Home que va muntat a cavall.

"Si huy hun Senyor tramet a hun scuder cuytat en qualque loch, cavaller en son roci, veus que ira atrop, atrop..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. IV, f. 34

"Cascu sab mes en son mester, e l cavall coneix mils son cavaller."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"Be y ha cavall al cavaller."
Metge, Bernat Lo Somni 2.541, lib. terç

CAVALLER NOVELL un. pluri.

Cavaller que no té divisa, que encara no l'ha guanyada per fets d'armes.

"E lo noble En Ramon Folch e cascuns d aquests nobles faeren molts cavallers novells, axi com davant entendrets que fo ordonat."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXCVI

"Com lo Rey fou fet novell cavaller entra ss en dins de un petit papallo e despulla s totes les robes que portava de gentilom, e trames les al fill del duch Dorliens qui era vengut ab la infanta per ço com era cosin germa d ella: e ab les robes li dona dues grosses viles."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XLIV

"E per la gran fama que fonch per sa terra, un scuder, de Bretania era natural, havent desig de esser novell cavaller, cuyta tant per ses jornades per aplegar lla hon era lo rey, que incessantment, nit e dia, no feya sino cavalcar."
Guillem de Vàroich 21, ed. E. N. C., p. 57

CELERITAT s.

Activitat ràpida, gran velocitat, prestesa.

"... vulleu cuytadament, segons la qualitat e celeritat del cas requer, provehir en trametre secors e subvencio de artilleries e altres coses necessaries per deffensio e bona guarda de la dita vila de Cobliure..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) L

"... e el cervo s esvenehi e desparech que no l viu, per ventura per la espessura del bosch o que fugi ab gran celeritat."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VI, 2.671

"... car cor los princeps a diverses parts del mon hagen lurs letres endreçar e molts negocis nunciar, los quals per aventura celeritat requeren: covinent cosa es que aquells qui corren pus espeegadament que ls altres, les coses damunt dites degen explicar."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Correus

CENDRA MORTA un. pluri.

Cendra que cova caliu apagat de poc.

"... e puys posa la en lo alar ben calt e gita hi cendra morta e calda, e apres ages molt caliu que gits desus, e mit n i tant tro que t sia vigares que sia cuyta..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, c. Bib. Univ. València

CENDRADA, [ÇENDRADA] s.

Emplastre de cendra i matèries medicamentoses aplicable al cos de l'home i dels animals.

"E can la çendrada del titimal es dada a beure ab aygua, somou lo vomit..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 90, a

"no febreiau
ni sera res, de fredor es:
sobreposada,
cuyta n cendrada,
madexa crua
lo vent desnua;"
Roig, Jaume Spill 8.160

"... pero guardau que li n tragau sanch amesuradament segons la gruxa e la edat de la mula. Enapres ffeu la batre ab cendrada les cames."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XXVI

CENTÒNICA, [ÇENTONICA, CENTONICHA] s.

Artemisia santonica, L., planta composta de llavors usades en farmàcia com a vermífugues (és el santonicus absinthium de Plini).

"Dix Johan Dalmacen que les cols exuguen la lengua per ço cor trahen la umiditat del cap a la fleuma per la qual se vede la paraula, e la sua laor afola l esperme quan n es posada en la mare, e mata los lombrics quan n es dada a beure ab aygua que y ssie cuyta de centonica e de tramuces."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 24, d.

"Axeh es çentonica. Dix Galien que la çentonica es en ssemblant e en ssabor de l exenç mas no estreyn tant e escalfe mes per l amargor que a..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 79, c-d.

·Item un maçapa ab centonicha menys de cobertor a madona d en Cases .x. s. j. d."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

CESSIÓ, [ÇESSIO] s.

Escaiença de la invasió periòdica d'accidents mòrbids; accés.

V. sessió.

"... e de aquell oli untats na la esquena e los pits en aquellas persones qui han febra, empero lo dia que la cessio de la febra lus degue vanir e cessar l a, que aquella cessio no li vendra aquell die ni als altros si ho fa axi mateix."
Receptari de la Universitat de València f. CXV, v

"... e menge aço e perdra la dolor e la cessio si haura calentura, ni li dons vi e dona li aygua cuyta..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XXXII

"Car ordirem tan bel proçes
Hi d ayre tal,
Que, si los vells huy tenen mal
Y ab gran raho,
Los doblarem la çessio
hi son mal any."
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 972