CONSOLDAT, ADA adj.

Consolidat, ada.

"... e sien donades pillules de fems de lebre, confegida ab molta mel e molt cuyta maraveyllosament sera consoldada la crebadura."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLII

CÓRRER A

Anar ràpidament vers, precipitar-se contra.

"E ab la ira que han, corren a foch, a ferre, e a pedres, e a tota altra cosa disposta a fer mal, ..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.513, lib. terç

"Molt hom conech / cuytat corrent al metge,
dient sos mals / per fer sa vida larga:"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 81, CXIII

CORREU s.

Portador de lletres, missatges.

"Nos veem que los correus porten letres e missatges d una terra en altra."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 22, cap. 122

"Com us dels correus sia necessari negun no y dupte, car cor los princeps a diverses parts del mon hagen lurs letres endreçar e molts negocis nunciar los quals per aventura celeritat requeren, covinent cosa es que aquells qui corren pus espeegadament que ls altres les coses damunt dites degen explicar."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Correus

"... haviem donat carrech... que scrivis a Masella, en Avinyo, a Muntpaller, que, en cas sabessen ni sentissen res... scrivissen de continent, e, si era necessari, per correu propi e cuytat."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XI

CORREU CUITAT un. pluri.

Correu urgent.

V. correu espatxat.

"... pregam vostra saviea e cordial amistad... vos prengats esment e esnutats (sic per "escrutat" ?) la intencio dels dits senyors, e ns n escrivats clarament e larga per aquest o altre cuitat correu."
Villanueva (editor) Lletra dels jurats de València 14 de juliol de 1391

"Lo dit dia los honorables consellers reeberan una letre dels honorables sindichs per correu cuytat, lo qual ha haver .vij. florins de que ha bestrets en Bertran."
Novells ardits 3 d'agost de 1450

"... la dita embaxada partira d açi per tota la setmana qui ve; de present, Senyor, que pertesquen, per correu cuytat, jo n justifficare vostra molt gran senyoria..."
Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 17 de març de 1418

COTA D'ARMES un. pluri.

Sobrevesta heràldica per a reis d'armes, escuders, patges, heralds, trompetes.

V. Cf. Puiggarí, p. 354.

"Delibera lo Rey ab consell dels jutges de trametre y un rey d armes per saber quina ventura era aquella, e fon elet Hierusalem que y anas Vesti s la cota d armes e tot sol ana a les tendes."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LX

"E Tirant fon tan cuytat... que scassament hague temps de fer pintar quatre banderes grans que portava e quatre cotes d armes per a dos reys d armes, un heraut e un porsavant..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXIV

COURE, [COURA] v. a.

Cremar, cauteritzar.

V. cremar, foc (Dar ___), torrar.

"Empero sdeve s a vegades que en tal manera se disjunyen les junctures que apenes o james tornen en son lloch axi com deuen he roman la juntura grossa, per que no y ha pus ramey sino dar li fochs. Car sapiau que de totes les medicines o cures demunt dites lo coure es lo derrer ramey."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls La cura de la exortilladura

"Los signes com senyoregen l om de genere signorum, les mobilitats dels signes, los dies de les sagnies, los dies de les porgues, a coura cavals, a crestar cavals..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XXX

"A y molts homens que cascu los cura de sa manera per mostrar se n subtils, pero la verdadera cura del sparavany e la millor que nunqua li torn es coure lo y ab foch."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls De la malaltia que dien sparavany

"E si voletz que sia recuyt ab .i. ferre caut... aço valra tant com la cura primera... que l coure deguastaria les humiditatz e acuytaria el benifeyt."
Joan Jacme Alcoatí f. xlv, b.

"... que un meu coch qui estava en la cuyna qui coya gallines per los nafrats, que per lo fumeral li vench un passador qui li entra per lo muscle be dos dits."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXVII

"E nos dixem que ls fariem dar oles noves en que coguessen la carn e que menjassen aqui."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 438

COVINENTEA s.

Conveniència.

"Quart: que prengues les partides de la vianda ab covinentea de temps e de tempre, e no cuytadament ni sobergua, axi com alcuns, que, apenes son asseguts a la taula, ya volrien haver tota la vianda denant e a colp en lo ventre..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 807, primera partida, XIV

CRANC, [CRANCH] s.

Signe del zodíac.

V. càncer.

"... la luna estant en Pisce, ab la coa del Drago pujant d orient en lo senyal del Cranch, seran eclipsades las tres parts del cors de la luna..."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 309

"Temps era lavors que l sol, entrant sots lo cercle celestial appellat zodiach, havia cuytat son cos, que ia en aquell any era entrat en lo signe de Cranch..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XXVII, 8.667

CREMADURA s.

Senyal, plaga, butllofa o impressió que produeix sobre la pell el foc, una cosa massa calenta o corrosiva.

"De cremadura e de bubes de cara que s fan per fort palador."
Tròtula de Mestre Johan 9 b

"E la rrail quan es donada a menjar cuyta ab lo vi somou lo vomit e val a la cremadura del fog quan hi es posada ab la mel..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 51, c

"... e picat lo mescles ab sagi es proffitos a es cremadures del foch si es mesclat ab mel..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 72; MS. n. 216, f. lvij, b. Bib. Univ. València

"Per a cremadura d aygua bullent. -Aiges la scorça de la olivera, e fes la be bullir ab del seu en oli... e dementre que sera calent unta lo loch on sera la cremadura e guarra s."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xiij v, d. Bib. Univ. València

CRISTER s.

Clisteri, lavativa.

V. clistell, crestiri, cristeri, cristili, cristiri, xristiri.

"... e fassa hom crister fort que tir per forsa moltes coses..."
Joan Jacme Alcoatí f. xciiij, b

"Item farina feyta de serves seques... e sie cuyta axi com a pa, e sie donada en degu o cruu sie ficat per lo crister, fortment restreyn."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIII

"E dix Avicen que l arroç desseque molt e val a les plages dels budels e a la dolor del ventre quan es cuyt e dat a beure, e ssi n fa hom crister estreny lo ventre."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 17, c

CRU, CRUA adj.

Que no és cuit.

"Item cols crues, menyades ab vinagre, remey es a aquels qui an mal en l esple."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXII

"Despuys umpli la d aygua e bulla tant entro que sia espessa; aço feyt posa en la bustia... Item si u vol fer cruu posa la polvora en unes tovalles al sol, mas les polvores del diadragant sien cernudes."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xx, b. Bib. Univ. València

"Item altra força que si la piques ab sal e ab pebre e ab les fuylles de la ruda, proffita molt al ventre si es beguda ab vi o ab aygua crua o cuyta."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. n. 216, f. xxxiiij, b. Bib. Univ. València

CRU, CRUA adj.

Aplicat als teixits quan no han sofert encara cap preparació industrial.

"... per bollar los draps cruus que aporten en la casa del consolat dels perayres e teixidors..."
Novells ardits 21 de maig de 1421

"Item tres tovayoles de ceda crua ab lista blancha e blava al cap."
Inventari del rei Martí 53, f. 49

"Item .iª. peça de drap de lli cruu ab la orla de ceda blancha feta a puntes, abte per a lansols."
Inventari del rei Martí 151, f. 144

"no febreian
ni sera res,
de fredor es:
sobreposada,
cuyta n cendrada,
madexa crua
lo vent desma;"
Roig, Jaume Spill 8.160