COIÇURA, [COYÇURA] s.
Acció de coure; cocció.
"... e fo la coyçura tal que ella, qui ferm dormia, constrengue de despertar se. Sentint se coure, e movent se, li aparech en lo moure que tota la pell, qui cuyta era, se obris e sclatas, axi com si era un pergami cuyt que altra tiras..." Decameron jornª 8ª novª 7ª
![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) |