BELENYO, [BELLENYO, VELENYO] s.

Nom vulgar castellanitzat del jusquiam, planta de la família de les solanàcies narcòtica i verinosa.

60
"Del bellenyo.
Del bellenyo: aquesta erba es de molt freda natura e si piques les sues fulles e les mescles ab farina d ordi e n fas empastre e la poses sobre la infladura, desfa la."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 60; MS. n. 216, f. lv, a. Bib. Univ. València

"Les mediçines qui amorten e refreden e no estrenyen:
La mandragola, e l belenyo, e l jusquiamo e l papaver, ço es, les fulles de tot aço quan son vertz, algun poc d eles no n an poder d endurir solament mas ab esmortiment."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 8, c

"Dix .D. que la farina del forment si n es feyta faxadura ab lo suc del velenyo, val al corre de les umors a les venes e de la infladura que i esdeven..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 22, d