CAIRÓ, [CAYRO] s.

Rajola de forma cairada.

"Item que tot hom e tota femna qui obre del mester de teuleria, dega obrar e sia tengut obrar totz los cayros, e teules, e violes e rajoles que fara, de bona argila e ben sasonada e que sia la obra ben cuyta..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 71

CALCINA VIVA un. pluri.

Calç viva.

V. calç viva.

"Per aquell qui scup sanch, qui ha la vena rota.- Prin lo plantatge major, e trau ne lo such, e mescla y una pocha de calcina viva, aquella es cuyta que esta en pedra ans que giten aygua, e da li n a beure e estancara."
Receptari de la Universitat de València 110; MS. n. 216, f. xviij, b. Bib. Univ. València

CALDET, A adj.

Calent (hipocorístic).

"... e aquell vinagre en lo qual sera cuyta la dita rael tenits lo en la bocha caldet; continuant molt hi val."
Receptari de la Universitat de València f. xxvij

CALENTURA s.

Febre.

"... e menge aço e perdra la dolor e la cessio si aura calentura, ni li dons vi e dona li aygua cuyta..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XXXII

CALETA s.

Petita cala.

"E can sera departit lo palpet de l uyl pos hy hom .iª. caleta de drap de li..."
"... que n fena hom e n meta entre la .i. e l altre .iª. caleta de drap de li entro que sia guarit."
Joan Jacme Alcoatí f. xlix, a-b

"Empero, si hi met hom per lo tudell per on deu axir la ploma una caleta de mell cuyta a la fforma damunt dita, hi val mes."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. Bib. Univ. Barcelona, cap. xj

CALIU s.

Brasa que es conserva sota la cendra.

"Tres plers son: sol jaure d estiu, d ivern fer niu e bons capons en caliu."
Llibre de tres 212, a

"lo raig de sol
en juliol
los es plahent:
lo lit calent
volen de stiu,
no ls plau caliu
en lo giner;"
Roig, Jaume Spill 587

"... e prenga lo pacient mati e vespre una culerada e menge tots matins un parell de rovells d ous en caliu ab sucre tro sia guarit."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LXVIII

"...prenetz de la polvora .j. poc, e metetz ne en .j. closca d ou ab .j. poc d aygua ros bo, e escalfats la sobre lo caliu..."
Tròtula de Mestre Johan 16 c

"...e d aquella farina sien fetes dues coques cascun jorn e sien cuytes en lo caliu del forn e de casa."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 113; MS. n. 216, f. lxiij, b. Bib. Univ. València

"...e apres ages molt caliu que gits desus, e mit n i tant tro que t sia vigares que sia cuyta, e, si la trobes leugera, es cuyta, e, si no es, torna la sobre un poch de caliu o de breset ben viu."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, c. Bib. Univ. València

CANYÓ s.

Ganyot, canó de la veu.

"Item continuats de menjar farina de forment cuyta en oli, e fer vos a passar tota tos, e fara purgar lo leu e levara tota aspredat del canyo."
Receptari de la Universitat de València f. xliij

"... jatsia que per la bocha comunament sia entesa la gola, propriament parlant, segons que diu Papies, la gola es la primera part del canyo o del coyl, on l om sent lo delit del menjar."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCIII

CAP (FER MUDAR LO ___) fr.

Torbar l'esperit, marejar.

V. Cap (Fer rodar lo ___).

"Mas de present / caych en dolor no llenta,
fort es e tant / que l cap me fa mudar,
torbat del tot / mos passos he cuytar,"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 5, ed. Pagès - XVI

CARA s.

Peça accessòria i generalment llevadissa de l'elm o del bacinet que defensa la cara.

V. careta.

"... haja a tenir I arnes, ço es bacineta ab cara et barbuda de ferre et cuyraces e cota de ferre..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.529, Ia part, f. 54) Varia 9 Pars Ia, reg. 1.529, f. 54 v, § 2, l. 2 (Pere III, XIV/XV)

"Lo breto qui devia tornar a la batalla se feu altre poch atras e alça la cara del bacinet..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, 86

"Perque Guillalmes, avergonyit per aquest tan gran improperi, ab gran cuyta baxa la cara del bacinet..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, 86

CARREGAR v. a.

Aclaparar, imposar un treball excessiu.

"... e ara es vengut aci e ha m recordat un negoci lo qual me carrega molt, perque es a mi molt necessari cuytadament tornar me n en mon pahis."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24

CARREGAT, ADA participi

Feixuc, pesat.

"..................... / -Humil Verge sagrada,
ara veureu / vostre car ffill passar,
cuytau, e un punt / no l dexen descansar
de l estrem pes / de la creu carregada."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 29, V

CARRERA s.

Via, direcció.

"-O, altea de la saviesa de Deu, com son incomprensibles los teus juhis e amagades les tues carreres!"
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.954, tercer punt

"Item usant la ab vi sana la sarna. E atressí conorta hom cansat de carrera."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 99; MS. n. 216, f. lx, c. Bib. Univ. València

"E sera la gent en molt gran cuyta e en molt gran treball, en guisa que no s sabra aconsellar ne s sabra quals carreres prenga, la qual cosa rehebran per los teus peccats..."
Visió MS. 271, f. 148, Bib. de Catalunya