AGRÀS, [AGRAÇ] s.

Raïm verd; estat dels raïms verds.

"Item, que negu, hom ni fembra, no gaus vendre agras ni tener per vendre si no era seu o del seu ort o de la seva vinya..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 201

"Item que tota persona que acuyllira ne consentira en mala feyta de cebes, aylls, cols e tota ortaliça... que pach de ban V sous e la smena e de agraç pach xii diners."
Ordinacions de la vila d'Àger 33 (any 1278)

"pel fort agraç
que elles menjaren,
a mi restaren
les dents muçades
e descalçades
injustament."
Roig, Jaume Spill 4.910

"... car axi con hom afig ayga a l agras quan hom lo pica, per tal que hom ne pusca gitar mes d agras..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 21, cap. 366

"... e pots hi metra al debatre dels ous agras o vinagre, e, com los hi metras, mena la salsa gint e suaument..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, d. Bib. Univ. València

"E dix .D. que la fiez de l oly quan es cuyta en caldera d aram tant que torn espessa axi com la mel, a poder d estrenyer... e , quan es mesclat ab l agraç, val a les dentz..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 14, b

AGUAT, ADA adj.

Enginyós, osa.

"Per que informes
los iovens verts
e inexperts
del toch del foch,
polls del bech groch,
del niu cuytats
poch aguats,"
Roig, Jaume Spill 292

AIGUA CUITA un. pluri.

Aiguacuit, matèria gelatinosa que, dissolta en aigua calenta, serveix per aferrar fusta.

V. aiguacuit.

"...e per enguixar e aygua cuyta e totes altres coses necessaries a perfeccio de la pintura..."
Llibre de clavaria Arxiu Municipal de Barcelona, anys 1401 a 1413, f. 177 v

"Item, pagui per comprar de mija lliura d aygua cuyta, VI diners, e per fondre aquella iij diners de carbo..."
Sotsobreria de Murs e Valls de València n. 38 d3; abril 1433

".ij. olles de coyre aygua cuyta."
"Un cabas ple d aygua cuyta."
Inventari del pintor Pere Baró Perpinyà, 1399

"Item un saquaç en que havie aygua cuyta .vj. liures."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

AITANT COM loc.

Tant com, en la mateixa quantitat o proporció, de la mateixa manera.

"E aytant com lo sol la veu es luent..."
"Mas aytant com lo sol la veu roman illumenada, axi va minvant tant de jorn en jorn entro que lo sol no veu..."
MS. n. 216, f. lxiiij, c & d. Bib. Univ. València

"E, quan es torrada l alcarçanna e picada e mesclada ab la mel e donat a menjar aytant com .jª. nou, ajude a engruxar..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 25, b

"... e per aço ssie cuyta e mesclada ab lo codonyat e donada aytanta com avem dit..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 73, c

AJUDAR v.

Socórrer, secundar, assistir, auxiliar.

V. aidar.

"... ara, Senyor, ajudador meu, m ajuda pus fortment en aquest tan gran peril, e sosten me per so que no peresca tant piados negoci e teu, lo qual he comensat..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVII

"Jacob de Cleves apercebent se d aço, cuyta e ana a Laquesis e aiudant li a anar, ab gran treball la torna al loch on era pertida."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 27

"La .viiij. es, car si algu vol dar de si matex gran exemple, no l pot dar millor que ajudant a la cosa publica."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XVIII

ALA, [ALLA] s.

Planta de flors grans i grogues i d'arrel medicinal.

"Item prenets de les raels de la erba que ha nom ala, bona quantitat, e coets les ab bon vin..."
Receptari de la Universitat de València f. XXXV

"Reebet: rayu de ala, ysop, goma arabica, alfarma..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XVI. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

"Sia pressa rael de alla e sia be pelada e pux sia cuyta molt be..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXXXVII

"Tintura a fer los cabels blancs: preneu fempta d oroneles e la ala secha e soffre ana, e sia confit ab fel de bous e ab vinagre..."
Tròtula de Mestre Johan 4 b

"Les coses calentz e humides en lo terçer grau, aquestes sson: gingebre, folit, ala, pebre lonc."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 4, b

ALACRÀ s.

Escorpí, aràcnid verinós.

V. escorpí.

"No m asaut d om / qu age us d alacra"
March, Pere Cançoner de Saragossa f. 103, v

"aranya ab tela,
tavà, mustela,
vespa, alacrà,
rabiós ca,"
Roig, Jaume Spill 7.705

"Item ab lo vinagre cuyta e beguda estreny lo ventre, e picada e posada sobre la ferida de l alacra, sana la."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 100; MS. n. 216, f. lxj, a. Bib. Univ. València

Fitxa Dubtosa ALAR s.

Llar de foc (DCVB).

"... e puys posa la en lo alar ben calt e gita hi cendra morta e calda e apres ages molt caliu que gits desus e mit n i tant tro que t sia vigares que sia cuyta, e, si la trobes leugera, es cuyta, e si no es, torna la sobre un poch de caliu o de breset ben viu."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, c. Bib. Univ. València

ALBACAR s.

Porta de fortalesa moresca.

V. Carme Barceló, Cp. el cast. albacara, obra exterior de fortificació.

"E ls homens embarraren se en la força hon havia una torra molt bona e albacar..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 39

"... e ls moros los meylors foren tots a les barreres, e a l entrar moriren dels moros be de .vij. entro a .viij.: en guisa los cuytaren los nostres que no s pogren recuyler a l albacar ni a la torre. E quan fom prop de l albacar vim los sarrains que s deffenien mal e esperdudament..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 201

"... començam de tirar, e era tan gran la presa de les femnes, e dels enfans, e de les vaques e de l altre bestiar que era lains en l albacar de la torra, que les pedres que tirava lo fenevol mataven aquel bestiar..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 202

"E dixeren nos tots los sarrains de la vila e del terme qui eren aqui, que ns retrien les torres abdues e l albacar del castell, e que els combatrien ab nos en u, e que fossem segurs que ls pendriem."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 245

"E era ja vespre, e pujam dins l albacar nos ab .xx. cavallers que vengren ab nos e ab nostres escuders, e liuraren nos una casa que era mesquita que era tan prop del castell que a pedres grans venidores nos tiraven, si que negu no gosava exir defora per fer sa fazenda per paor de les pedres que tiraven."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 246

ALBEÓ s.

Nom vulgar de l'Eryngium campestre, L., planta de la família de les umbel·líferes dita també panical i cent caps.

"Item la rayn d albeons, beguda ab vi, tot la dolor del costat."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIV. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

"Item centum capita, que es dit albeons, cuyta, en oli emplastada sens dupte soluf estrangaria o la sana."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXV. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

ALCARÇANA, [ALCARÇANNA] s.

Alcarcena.

V. alcarcena, carçana, carcena.

"Dix .D. que l alcarçanna es laor e fa n hom farina e es mesa en algunes de les mediçines, e, si n donen a menjar a les vaques, engrexa les quan es dada cuyta. E deu esser picada l alcarçanna en esta gisa: que sie lavada primerament en l aygua, e, quan sera seca, sie parada e depux picada e sernuda be."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 25, a

ALÈ s.

Met. Vigoria de l'esperit, esforç, valor, coratge, empenta.

"... perque Curial, conexent que l altre mes avant no podia, ans li fallia ale e força, cuyta l molt poderosament..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22

"¿Ab quin ale / ne, trist, ab quina boca
gosare dir, / pare de un desert,
puys de tants mals / mon viure me fa cert,
que la dolor / dins lo pregon me toca?"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 1, III