CIURÓ VERMELL un. pluri.



"Item sia presa la fel del porch mascle e dues o tres grapades de ciurons vermells e rael de tamarit blanch..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LIII

"Item l aigua en la qual sie cuyta la rayu de acori e ciurons vermeylls, dada a beure, sobiran remey es..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXIII

"D altra manera d asso eleix, e tol taques de cara e torna las a guisa de color de rosa: ajatz erb, e ternus, e ciurons vermeyls..."
Tròtula de Mestre Johan 15 c

COCA, [QUOQUA] s.

Pastisseria aplanada confeccionada amb diversos dolços, espècies, i cuita al forn.

"Les dones devotas,
Las grans e las pochas
Per Jesus fan quoquas
Ab sucra mesclant..."
Cançoner de Nadal VIII

"Hajas una coca de biscuyt al forn
que sia ben bescuytada..."
Nola, Robert de Art del coch De casquetes

"... que daçiavant algun jueu o juya en fembre publica no gos ni presumescha palpar ne tocar pans alguns, coques o liures, si s vol sien de flecha o de forners o d altres persones, tro hagen comprats e pagats los pans o pa, liures o coques que comprar volran."
Ordinacions dels Jurats de Girona Arxiu Municipal, Libre del Mostassaf, fols. 117-8

COCCIÓ s.

Decocció.

V. decocció.

"Item prenets de la erba de la escabiosa, bona quantitat, e coets la ben en bon vin, e apres hajats .jª. seyla foradada, e fets hi seure aquell qui haura mal de les emoroydes, e la coccio del vin axi com levara del foch, e estigue dessots la sella e la persona sostengue aquella babor..."
Receptari de la Universitat de València f. ClV

"... e si es cuyta e de la coccio es lavat lo cap e les taques del front, sana la dolor."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 30; MS. n. 216, f. xxxxv, b. Bib. Univ. València

COGOMBRE SALVATGE un. pluri.

El fruit del Ecballium elaterium, planta de la família de les cucurbitàcies.

"Item sie feyt vomit de lentiscle e tutia e una poca de canella, e ab aigua en la qual sie cuyta rayu de cogombre salvatge e rave gallesch..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLVIII

"... prenetz rail de ponsem e tucha, e orticella, e d alberns, e de cigairon, de dragontina, de irys, de cogombre salvatge..."
Tròtula de Mestre Johan 11 b

"Aquest es lo verdader enguent. Prin en agost los cogombros salvatges, e prin a cascun almut d ells una liura d oly, e met hi de la ruda... e stoga l en una ampolla."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xx, a. Bib. Univ. València

COIÇURA, [COYÇURA] s.

Acció de coure; cocció.

"... e fo la coyçura tal que ella, qui ferm dormia, constrengue de despertar se. Sentint se coure, e movent se, li aparech en lo moure que tota la pell, qui cuyta era, se obris e sclatas, axi com si era un pergami cuyt que altra tiras..."
Decameron jornª 8ª novª 7ª

COIRE, [COYRE] v. a.

Coure.

".ij. olles de coyre aygua cuyta."
Inventari del pintor Pere Baró Perpinyà, 1399

CÒLERA ADUSTA un. pluri.



"Dix .D. que la rrail es dada a menjar crua e cuyta, e val a l estomag e soluu la orina, e val a la rronya e a les vexiges, e purga la colera dusta e esclarex la sang..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars fol 34, c

COLOMINA s.

Nom popular de la Fumaria officinalis, L., planta de la família de les fumariàcies d'aplicacions medicinals dita també fum de terra, conillets, herba dels innocents.

"Mas l algorfe e l ssenap e la colomina no escalfen tant ni tan cuytadament."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 83, b

CON prep.

Amb, en companyia de.

"E quan son cuytas las peras salvadges con los boletz no fan mal..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 41, b

CONCEPCIÓ s.

L'acte de concebre, concebiment.

"Per a la concepcio de la fembra. -En lo mes de mag pren de la fula de la savina e menge n la fembra .iij. o .iiij. ous plens e concebra ab Deu."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLXXII

"... foren trameses... per .i. correu qui anava cuytat en Roma letres qui s dressaven a nostre sant pare e al bisbe de Barchinona sobre lo fet de la Concepcio de la verge mare de Deu..."
Novells ardits 19 d'octubre de 1452

"E girant se fort humilment vers lo seu glorios Fill, suplica li... se volgues haver misericordiosament envers mi, qui tostemps la havia haude en molt gran devocio, e per reverencia sua creent fermament que la sua concepcio ere stade inmaculada e neta de tota tacca de peccat original..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.472, lib. segon

CONCULCAT, ADA adj.

Destruït, ïda; devastat, ada.

"... e ell cuytos acuyta son cami devers Troya, lo qual, com la vee axi de tot en tot adversa e conculcada en terra e en cenra... moltes lagremes produhí per .iij. dies..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. V, 1.938

CONFESSAT, ADA adj.

Que ha fet confessió dels seus pecats; confés, essa.

"Axi com nosaltres siam en la necessitat sentenciats a mort, cascu sia apparellat e confessat, que cuytadament anam a la mort; per ço, axi com aquell qui s repute per mort, deu estar be confessat e ordenat en testament e en tot..."
Ferrer, Vicent Quaresma 77, XLII