BASTAIX, [BASTAX, BESTAX] s.

Home l'ofici del qual és portar feixos, fardells, a coll.

"Tres coses son menyspresades en lo mon: belea d avol fembra, fforsa de bastaix e conseyll de hom pobre."
Llibre de tres

"Ffo adordonat e cridat e manat de part del balle a totz los bastaixes que d aqui anant negun no gaus estar en aquell loch en que avien acostumat d estar..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 121

"Com si ell fos bastax li feren manament
Que ell portas la crotz qui pesa malament,"
Llull, Ramon Plant de Nostra Dona Santa Maria XVI

"Item sia fet preparatori de bastaxis ab mamelles per portar los banchs o brandoneres hon staran los siris qui iran a la sepultura."
Carbonell, Pere Miquel Memorial de les exèquies de Joan II

"...levaren del banc e carregaren al dors d un bastaix la dita caxa tancada, e partints d alli... anaren dreta via a la Seu de Valencia e dins la sacrestia de aquella e sobre una taula feren descarregar e posar la dita caxa..."
Llibre de Memòries València, 1410

"E fo feta processo sollemne, axi com lo Corpus Christi, portant per los carrers per hon la dita processo pessave hun bestiment de fusta, lo qual portaven bestaxos."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1407

BASTAIXAR, [BASTAXAR] v. n.

Fer ofici de bastaix, portar feixos a coll.

"Item que tots los bastaxos qui acustumen bastaxar no gosen tenir plaça ne aiustar se en algun loch sino en lo canto dels consols vells..."
Capítols e ordinacions fetes per l'ofici de mestre de guaita Mallorca, 1451

"... salvo que aquell mariner no bastaixasne que levas faix ne algun carrech a son coll, ne res que ll fer no degues."
Consolat de Mar tit. III, cap. CXLVII

BEL·LICOROSÍSSIM, A adj.

Superlatiu de bel·licorós, osa.

".. mas empero l infant va be demostrar que baxava dels bellicorosissims comtes de Barcelona e dels Reys Darago, car fae grans feyts de cavalleria ab la spasa de sanct Marti..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 27

BELENYO, [BELLENYO, VELENYO] s.

Nom vulgar castellanitzat del jusquiam, planta de la família de les solanàcies narcòtica i verinosa.

60
"Del bellenyo.
Del bellenyo: aquesta erba es de molt freda natura e si piques les sues fulles e les mescles ab farina d ordi e n fas empastre e la poses sobre la infladura, desfa la."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 60; MS. n. 216, f. lv, a. Bib. Univ. València

"Les mediçines qui amorten e refreden e no estrenyen:
La mandragola, e l belenyo, e l jusquiamo e l papaver, ço es, les fulles de tot aço quan son vertz, algun poc d eles no n an poder d endurir solament mas ab esmortiment."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 8, c

"Dix .D. que la farina del forment si n es feyta faxadura ab lo suc del velenyo, val al corre de les umors a les venes e de la infladura que i esdeven..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 22, d

BENA s.

Tira de tela o d'altra matèria flexible que serveix per lligar una part del cos, generalment per efectes terapèutics (DCVB).

V. Bena de sagnar.

"... e havia .j. colp en la cara, e tenia hi una bena ab estopa..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 217

"... e hajats benes e banyats les en aquell such, e ligats li n al front, e per los polsos, e sobre lo fetge..."
Receptari de la Universitat de València f. cxlvj

"... la qual confermacio es adonchs con lo bisbe, qui es ton pare spiritual, te conferma e t dona caxada per so que t membre de la confermacio, e ligue t una bena per so que sia manifestat a les gents que tu est confermat en lo sant sagrament del baptisme."
Llull, Ramon Doctrina pueril 1, cap. 24

"...e ab les mans se desfeu totes les benes de les nafres e james consenti lo tornassen a curar, ans axi se lexa morir..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXXIX

"E mes que nengu no donas quantitat alguna ne altre cosa per si o per altre a fillol nengu de bateiar ne de confirmar, sino lo siri e capida a batejar, e bena e candela al confirmar."
Novells ardits 6 de març de 1499

"E lavors metras los en ast, e ligar los has los peus; en apres enbolca li ab benes de drap de li lo cap, e lo coll, e la coha de guisa que hom no n veja la ploma."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiij, c. Bib. Univ. València

BENVENGUT, UDA adj.

Que és acollit de bon grat; accepte.

"... et los dits embaxadors li han offert prestar moneda ell posant los en penyora una terra appellada villa Grassa pres de Nissa: al dit Rayner no es benvengut."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LII

"La .vª. pedra es gisopas... E en qualque loch vinga, si la porta, es benvengut e honrat."
Lapidari MS. n. 216, f. cv, a. Bib. Univ. València

BESAR v. a.

Aplicar, posar els llavis sobre; oscular.

"Moralment, haveu exemple, vosaltres, dones, que no vullau guardar ne besar los homens, mas guardar vos d ells, encara que sie vostre germa; quan ve a vostra casa, prenet li la ma hun poch, solament los dits teses, que per besar molts de mals se n han seguits..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLVIII

"... e ell los dix: -Yo so aquell qui vosaltres demanau, e Judes ana l besar, e tantost que Judes l ach besat, los saigs lo prengueren e van lo ligar."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 2, XIV

"... e lexant se li caure als peus los li volgue besar, mas Curial tot vergonyos los li lunya..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"Item, cara filla, moltes diverses vegades vos he escrit que vinguesseu, que may no n he hagut resposta sino de una, la qual nit e dia port en los pits e la bes diverses vegades per amor de vos..."
Epistolari del segle XV IV

"E ella, quant se fo gitada en lo lit, comença l de abraçar e de besar e fer ab ell altres desonestats."
Recull d'eximplis e miracles CXVI

"Lavors Tirant la abraça e besa la en la galta, e dix li semblants paraules:..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCIX

"Ez yeu volgui m agenolhar
Ab cor que li besas les mans,
Mas correch me brassar abans
E besa m fort honestament;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 1.155

"... e l embaxador la pres del braç e acompanyant la anant axi la Princesa li demana per que li havia besada la ma tres voltes?"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCC

"... e fet lo senyal de la Creu en nom de la sancta Trinitat, e besada la ma al confessor, deus axi començar: ..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.412, tercer punt

BETZARA s.

Betzar.

"Item una betzara redona ab una cadena d argent sobredaurada la qual es en la caxa del retret."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

BEURATJADA s.

Beuratge.

"feren li beure
mil beuratjades,
prou mal forjades
en banys, untures
e faxadures,
perfums e cales;"
Roig, Jaume Spill 4.630

BIAIXAR v. n.

Estar, anar a biaix, inclinar-se obliquament, desviar-se.

"E com se feris sens manera dubtant esser empatxada, no entra dret lo coltell, ans biaxa per la mamella esquerra e no li entra en lo tou del cors."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 52

BIAIXAT, ADA adj.

Qui és o va a biaix; obliquat.

"Car ab sos esgarts biaxats
Lansech tals darts,
Que no m defes enginy ne arts
Que no m faris
D una dolçor que n Paradis
Cuydey estar,"
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 532

BIGUER s.

Aquell qui fa bigues.

"... ferrers, moneders e tots aquells qui son obrants ab martell e ab enclusa, fusters, biguers e mestres d axa."
"... los biguers son figurats per la linya o scayre."
"Car als ferrers, moneders, fusters e biguers, per los quals les cases on los homens habiten se fabriquen..."
Cessulis, Jaume de Llibre de bones costumes dels hòmens MS. de Girona, cap. Dels ferrers