CENTÒNICA, [ÇENTONICA, CENTONICHA] s.

Artemisia santonica, L., planta composta de llavors usades en farmàcia com a vermífugues (és el santonicus absinthium de Plini).

"Dix Johan Dalmacen que les cols exuguen la lengua per ço cor trahen la umiditat del cap a la fleuma per la qual se vede la paraula, e la sua laor afola l esperme quan n es posada en la mare, e mata los lombrics quan n es dada a beure ab aygua que y ssie cuyta de centonica e de tramuces."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 24, d.

"Axeh es çentonica. Dix Galien que la çentonica es en ssemblant e en ssabor de l exenç mas no estreyn tant e escalfe mes per l amargor que a..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 79, c-d.

·Item un maçapa ab centonicha menys de cobertor a madona d en Cases .x. s. j. d."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373