BON, A adj.

Gran, gros; fort, complet, sencer.

"... e no te n prenga axi com a alcuns, que tant es lur mal nodriment e lur cuyta, que res no y esperen, ni encara s curen senyar, e merexerien que al primer boci los hi entras un bon diable."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, XIV

"... hon pot enlardar tota volateria en dues maneres: la primera ha hom llaunes de carn salada longues e estretes, e puys un basto fes lo cap e altra agut posa l hom entre carn e cuyr en guisa que prengua de tota part bons dos dits."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviij, b. Bib. Univ. València

BORRATJA, [BORATGE] s.

Planta de la família de les borraginàcies, Borrago officinalis, L., de flors blaves, comestible i medicinal.

V. borrage, borraina.

"Meng carn de porch fresca sens sal e que sia cuyta ab malves e ab boratges, ..."
Receptari de la Universitat de València 49; MS. n. 216, f. x, a. Bib. Univ. València [Per hom qui es inffitat]

"... deu usar coses lexatives, axi com son cols mig cuytes e borratges e grexures. E les borratges que sien cuytes ab carn de porch fresca. E bledes o verdolagues."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 56; MS. N. 216, f. liiij, a. Bib. Univ. València

"Hauras espinachs, e bledes, e borratges, e fes ho tot bell e net, e apres fes ho per bullir ab brou..."
Nola, Robert de Art del coch Potatge modern

"... e si volreu algunes borratges e camaroges o altres erbes: pero es mester que sien collides exit lo sol per una hora..."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència

BOSSA s.

Excrescència carnosa, tumor, borsa que es forma a un abscés.

V. borsa.

"E si aquela bossa ix a en fora e cuyta l uyl, que y meta hom .i. morsi que es en aquest semblant..."
Joan Jacme Alcoatí f. xlvij, a

BOTAR v. a.

Escometre, percudir.

"... e vench hun gentil hom qui dien Thofano, ben armat, e comença a botar los dos jermans de Ampurda; e de continent lo dit gentil hom se n hac a tornar molt prest e cuytat per la molta balesteria que li tiraven de les naus per defensio dels dos jermans..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 65

"... e lavons sent Pere trasch .i. coutel que portava e percudi .i. missatge d aquels qui eren aqui venguts e bota li la oreyla dreta..."
Breviari d'amor MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 353, f. 173

BOTIFARRA, [BOTIFFARRA] s.

Budell ple de carn picada, de sang, de greix, de porc assaonats.

"Vullats donar a dinar
Capons, perdius e galinas,
E botifarras a sopar,"
Cançoner de Nadal III

"Botiffarras, companyons,
E latadas, e ronyons,
Be fan cantar la payella."
Cançoner de Nadal xxxiv

"Pren oli de mostalla e oli de comins pes de .x. dragmes, aygua de botifares e such de nepta pes de .x. dragmes..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LXXI

"... sovin los grans prelats ecclesiastichs menjen capons ofegats en copia, e menjen sanch cuyta en bones botifarres."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià f. 188

BOVINA s.



"Item sia li faxat lo pentenil ab bovina cuyta ab mel e apres bega .viiij. dies arreu del such de la mandrastre e pixara ab Deu."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLXXVI

BRASET, [BRESET] s.

Diminutiu de brasa.
Brases candents o caliu.

V. Cp. bresquet i brasquer.

"... e apres ages molt caliu que gits desus, e mit n i tant tro que t sia vigares que sia cuyta, e, si la trobes leugera, es cuyta, e, si no es, torna la sobre un poch de caliu o de breset ben viu."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, c. Bib. Univ. València

BRODAR v. a.

Fer amb l'agulla sobre un teixit obres de relleu de fil de seda, de llana, d'or.

"La Princesa se lexa de brodar e cuytadament ana al cap de la scala."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXIX

BROU DE GALLINES un. pluri.

Caldo de gallines.

"Brou de gallines.
Si vols fer brou de gallines per confortar, ages una bona gallina e deguola e escalda la encontinent e mit la a coure en la olla be neta e lavada, e sia tan gran la olla que com lo brou sera aminvat entro a una escudella que la gallina sia desfeta, e umpla la olla mentre ne capia, e, com comensara a bullir, ab cullera de fust trau tota quanta escuma tot de sus, e lexa la bullir a cominal foch, e mit hi un poch d os de carnsalada... e, com la gallina se deura desffer, mit hi la cullera e trenca la tota en la olla dins... e aquest brou val mes que negun altre de gallines."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. CXXV, b. Bib. Univ. València

Brou de gallines.
Si vols fer brou de gallines o de cabrit, pren ametlles parades picades ab juyvert, e cola la e vaga en una olla; mit hi les gallines entregues crues e vagen a coura; com sien cuytas, si es masa clar, pica hi los fetges e vagen dintra, mit hi safra e gingebre, e qui s vols les gallines cuytas escarterades, torn ho en la olla ab la salsa..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, fol cxxvj, b. Bib. Univ. València

BRUNETER, [BRUNATER] s.

Que fabrica o ven brunetes.

"Ab mi comptava
l especier,
sastre, draper,
e costurera,
tapins, velera,
lo brunater
e confiter,"
Roig, Jaume Spill 2.980

"Item, pagui a n Dalmau Bonet, brunater, per V palms de lenç que d aquell compri, per encolar la dita aygua cuyta e çafra..."
Sotsobreria de Murs e Valls de València n. 38 d3; abril de 1433

"Item, a n Berenguer de Lorenz, e per ell a n G. de Solana, brunater de Leyda, procurador seu, a compliment de .cccc.xx. solidos barchinonenses li eren deguts..."
Llibre de comptes de Pere Boyl 628, Arx. Batll. Gral. de Catalunya

CABÀS, [CABAÇ] s.

Paner flexible de jonc, espart, fulla de palma, amb anses.

"E pres un cabas en la una ma e una exada en l altra e mes se primer de tots, e com los grans senyors veren fer tal cosa al Rey, cascu feu axi com ell feya."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XXIV

"... los turchs emprengueren de venir .iiij. milia peons ab axades e cabaços, pichs, vinagre e foch portants per voler rompre una muntanya..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXI

"... dels quals cirers lo pus petit e gentil qui començ ja a levar plantarets en lo nostre jardi... E los dos qui restaran metrets en cabaços e durets a mossen Anthoni Torrelles que ls trameta a la Rocha per plantar."
Epistolari del rei Martí 37

"Lo sisen offici es almoina, qui pren en un cabaç los cantells de la taula del Senyor... Tu qui es rich has lo cabaç ple e deus pensar que es almoyner de Jesu Christ."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 10 v.

"Un cabas ple d ayga cuyta."
Inventari del pintor Pere Baró Perpinyà, 1399

"Item un cabaç en que havie pegunta .vj. liures."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

"... la obra de spart, que par a vosaltres cosa menyspreada, empero ¿que faria hom en aquesta terra o en algunes altres sens gumenes, cordes, trenyelles, cabaços, astores, spartenyes?"
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 500, Proemi

CADENA s.

Presó amb cadenes per assegurar el pres.

"Ffeu ho durar
mes de tres anys,
ab los tacanys
qui li aydaven,
los qui posaven
en la cadena."
Roig, Jaume Spill 3.460

"tot hom cuyta
e la y llevaren
presa portaren
a la cadena;"
Roig, Jaume Spill 7.364