AUTAR s.

Altar.

V. altar.

"L escuder devant l autar se deu agenoylar, e que leu sos uyls a Deu corporals e spirituals, e ses mans a Deu."
Llull, Ramon Llibre de l'Orde de Cavalleria IIIIa part

"Et primo, lo dit Ramon de Mur, pintor de la vila de Montblanch, empren e promet fer un reataula en lo autar maior de la sgleya de Vinaxa..."
Contracte del pintor Ramon de Mur Vinaixa, 1432

AVANÇAMENT, [AVANSAMENT] s.

Avanç; creixement, progrés, prosperitat.

"E per tal que entretant lo verger sie continuant en manera que ls arbres se puxen plantar et prenguen tot avançament et no s i perde temps, ans en lo mes de jener primer vinent hi puxen esser plantats..."
Lletra del rei Martí A Joan Çabastida, (Saragossa, 2 de desembre de 1387)

"-Curial, tu has reebudes per mi honors e molts avançaments en lo mon e per mo has sentit que es raho e juyhi, e yo en lo teu studi fuy a tu molt favorable..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 83

"A l enveios es veiares que l avansament dels altres sia abaxament seu, car ell desiie esser sobre tots, e per la sua verinosa enveia no pot aturar en loch on haia altres mellors que ell."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

AVANÇAR-SE v. refl.

Progressar, sobrepassar-se.

"Veurets pus fort
Que molts trebalen fins a la mort
Per que s avansen,"
Sermó del bisbetó 430

"... e si tu, que prens l orde de cavalleria per avançar veritat e baxar deslealtat e falsia, has a sofferir molts afanys."
Guillem de Vàroich 25, ed. E. N. C., p. 64

AVANT adv.

Cap a l'enfront, en direcció de la cara.

"E si mes avant fosseu passats tots los prenieu, car los rocins no ls podien portar, tant venien fatigats del treball de la batalla."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLIV

"... que la ciutat e los deputats han elegits embaxadors per tremetre al Senyor Rey e son ne maravellats perque la eleccio se es feta apres sabuda la nove de la Corts, e no s creu que la dita embaxada vaja avant."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XLI

"Ceyll de la dona jau al camp
e no va atras ni avant
e diu que l vis a perdut,
no troba lansa ni scut
e no s pot defendre per res,"
Llibre dels Set Savis de Roma 3.212

AVE interj.

Salve! Déu te saul!

"L angell entrant, ave! ns dix humilment,
No haian pahor, Verge, del parlament."
Cançoner de Nadal xxx

"ave! debades
l angel no dix:
aquell seguix
fel relador
embaxador
de Deu primer
ave! certer
capgirant Eva,"
Roig, Jaume Spill 10.898

AXAQUIA s.

Multa o pena pecuniària.

"Mas, a qualque axaquia o occasio, son calumpniades e destretes, almenys de avinença."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa segona partida, X

BAIX, A adj.

Inferior, mesquí, vil; de poca vàlua material, moral.

"Lohar qui us pora / si no u pot compendre
Ne y te prou sentit / a dir quant sou digna,
Puix l esperit sant / en vos tant dispensa
Que no u attenyem / ab tant baxa pensa."
Monçó, Jeroni Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

"Anava na castedat per lochs baixs e per lochs alts hon atrobava luxuria qui tots jorns multiplicava e crexia."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. XXIX

BAIX, A adj.

Feble, poc accentuat, poc perceptible.

"... lo dit Apollo los respos, ab veu baxa, per aytal forma: ..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. X, 3.882

BAIX, A adj.

Que és de poca altura.

"... e de tota obra alta, baxa, gran e pocha, mala e bona, vera e falsa, infinides rahons dar..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.950, tercer punt

BAIXADANÇA, [BAXADANÇA] s.

Sort de dansa que consisteix en passos tranquils i actituds reposades sense alçar mai els peus de terra; el nom de baixa s'oposa a les danses dites altes executades a salts i moviments més ràpids, giravoltes, piruetes.

V. baixa-dansar, dansa, dansa (Baixa ___).

"... e Lemperador pres la Emperadriu per la ma e tot rient comença una baxadança, apres dels quals seguiren molts e n dançaren altres molts."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24

BAIXA-DANSAR v. n.

Ballar la baixa dansa.

V. baixadança, dansa, dansa (Baixa ___).

"...........................
les dames prestes
al bell triscar,
baxa-dançar,
may hi fallien
totes venien
ben abillades
e divisades:"
Roig, Jaume Spill 1.488

BAIXADOR, [BAXADOR] s.

Abaixador de draps.

"Item .j. cuxi de cuyr empremtat, gran, larch, ple de borre de baxadors, barreiat a la Reyal."
Inventari del rei Martí 919, f. 121