BALLESTERIA s.

Art, ofici, obrador de fer ballestes.

"... que cathalans no entenen que sia ballester negu sino sap fer del començament tro a la fi tot ço qui a ballesta pertany, e axi porta son arreu en caxa com si havia tenir obrador de ballesteria..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXX

BAMBOLLETA s.

Diminutiu de bambolla.
Ampolleta de la pell.

"si tot te fall
faxa t un all
o porrelletes,
fan bambolletes;"
Roig, Jaume Spill 6.073

BANA s.

Banya.

"... diu que de nit prengueren dues o tres barques que havie aqui en una aygua... e meteren hi cabres e posaren los candeles cremants a les banes per a fer los baxar als del castell..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 15

"Ffo adordonat que negu no gaus vendre banes a nul hom estrayn qui les trasca fora la terra del senyor Rey. E qui contre fara, que perdra les banes."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 180

"... e quan es mesclat ab lo rrop un poc de bana de çervo cremada e un poc d alum de çucre, e donat a menjar val a la dolor dels rronyons..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 58, c

BANC ENCAIXAT un. pluri.



"Item tres banchs encaxats."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

"Item tres banchs de seure; hu encaxat."
Inventari del castell d'Ayora Any 1431

BANÚS, [BENUS, BENUZ, BENUÇ] s.

Fusta molt compacta i feixuga, de color fosc.

V. banús blanc, ebenús.

"Item un taulell de taules scachs plegadiç de benuç e de sipres ab son ioch de taules de benuç e de vori..."
Inventari de la infanta Joana Any 1360

"Aquestes son les mediçines simples: Camomilla, ledon, serpentina... vinagre, liri, ortiges, benuz, basme..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 1, c

"Benuz es fust.
Dix .D. que l benuz es de .ij. maneres: negre e blanc. El negre dona cuytor en la lengua e estreyn la e es de bona olor quan es mes en lo fog."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 46, d.

"las portas foren, ses duptar,
d un fust negre que es nomnat banus,
ab landas d aur clavadas sus,"
La Faula d'en Guillem Torroella 456

"Item, altre coffre ferrat en que ha diverses palis e ornaments d altar, e una creu negra de banus."
Inventari de la infanta Joana Any 1385

"Item una caxa de vori e de banus en que estan .ll. caps de les .XI. mil vergens."
Inventari de Pedralbes Any 1364

"Les finestres de crestayll
E de banus lurs porteles
Fetes per soptil entayll"
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 17

BANY, [BAYN] s.

L'aigua o altre líquid dins el qual hom es banya; banyera, cambra de bany.

"Lo bany que alli tenien aparellat stava davant la caxa."
"Com hagueren stat axi un poch burlant, la princesa entra en lo bany e dix a Plaerdemavida que s despullas e que entras dins lo bany ab ella."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXVI

"Item Plateari guari .i. malalt defalent de forçes, e mete aquel en bayn d aygua en la qual foren resoltz .ccc. ous, e apres del bayn ysque n fort."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIII. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

BARANDAT s.

Paret prima.

V. envà.

"... lo qual com fos bandeyat e condempnat a mort... e amagadament se isques de la casa en la qual era entrat per un barandat, e ja se n fos exit e volgues fogir, hohi una veu falsa..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 2.241, lib. V, tit. VII

"... clandestine com ab gran companyia e de grans homens ab lanternes vingueren e li romperen portes, partes e barandats..."
Full solt dins el protocol notarial de Jaume Esteve València, 1462

"Item .j. raxat de fust per barandat del postiç..."
Inventari (1406) Arx. parroquial de Valls

BARCELLA s.

Mesura de capacitat per àrids (a València és equivalent a dos mois).

V. barça.

"E si l mercader dara tant poch nolit, ço es a saber si va en Acre, o en Alexandria, o en Armenia... si dona de vint barcelles en ius de nolit, no li deu esser tengut lo senyor de la nau de portar caxa, ne servicial ne companyo menys de nolit..."
Consolat de Mar tit. VIII, cap. LXXVI

"Era la roba de ceti carmesi tota brodada de perles, sens que altra cosa no y havia, que dues barcelles de perles entraren entre la roba e la gonella..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXII

"Item, huna barcella."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478

BARRIL, [BARIL] s.

Recipient de fusta per a servar líquids, cossos grassos, peix salat.

V. barill.

"Un bisbe havent gran fet demana del vin per boure, e lo coper mes tot lo vi que troba en lo barril..."
Recull d'eximplis e miracles CCXLVIII

"Mestre d axa yo no so
Ne se fer barril ne flasco;"
Disputació d'En Buch ab son cavall 167

"... e apres pendras la panada e metras hi la lampresa axi com si fos un sercoll de baril..."
Nola, Robert de Art del coch De lampresa en graelles

"Item, un barrill de faves..."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col. diplom. CCLXXX

BARRUER s.

Espècie de bacinet o salada.

"... e cascun dels dits alforrats tenga rosi bo e covinent e cuyraces e manegues de malla o de launa o gocets e gorjal de malla e bacinet guiet o barruer o fueta..."
Llibre de Memòries València, 1389

"Item altra caxa dins la qual eren les coses seguents: Et primo un barruer o bassinet o salada de ferre."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 24 de juliol de 1434

BASCA, [BASCHA] s.

Ànsia, inquietud; malestar.

"De volentat / lo cor me tremolava
Tot en axi / com fa fulla en arbre
Ab basca fort / no pensant veura l ora
Que b son gay cors / posques çella nit jaure."
Francesc de la Via Cançoner de Saragossa f. 225 v

"Cascun se pot pensar que fos en semblant cars ne perill ja que faria, perque Ali Baxa e la cambrera havian sobirana bascha e dolor e no sens meravella..."
Història de Jacob Xalabín f. h. iij, v

BASCAMENT s.

Opressió, malestar.

"... e quan n es feyta faxadura del ssuc e de la farina del ordi val a l escalfament de l estomag e al bascament del cor..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 45, c