VERDESCA s.

Construcció de fusta, superestructura erigida damunt una torre, barbacana, de les fortificacions per a protegir-se dels trets enemics.

V. Cf. Puiggarí, p. 367.

"Pres la verdesca
sera la tresca
de la batalla..."
Turmeda, Anselm Profecies de Turmeda 265, any 1405

"Item, sien aemprats los promens de l offici dels Fusters a fer .j. castell de fusta ab verdesques e altres apparellaments empaliats i enramats..."
Llibre de Memòries València, 1373

"... e que sobre los portals del Coxo, de Torrent, de sancta Creu e en la torre de sancta Catarina fossen fetes verdesques..."
Llibre de Memòries València, 1411

"... com ell fon dins la ciutat, lo Marques ab la sua gent ja havien desconfits tots los turchs e apresonat lo Rey de Egipte que estava combatent de una verdesca axi nafrat com stava."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLII

"Lo mestra d axa, qui ten en mes les verdesques, pren l any 20 ll."
Compartiment de Sardenya Oficials de l'Alguer

"Dich ho a fi que esta vila sta e de gent e dels murs e valls, e portals, corredors, mantellets, verdesques e encara lo castell axi mateix molt mal a punt."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 21, p. 210

"... moltes gents qui han fetes infinides artelleries, com son: banchs pijats, scales, infinits seps, verdesques per torres e moltes altres coses..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 21, p. 248

"... moltes scales, mantellets, verdesques, goytres e altres coses per defensio de la muralla."
Manual d'acords Girona, segle XV

"En cascuna nau portava dues escales, cascuna era pus alta que no la gabia de la nau, xxxx. palms, e eren entoldades e cubertes en manera que ells pugaven sens perill, e dalt, al cap de les escales, tenien huna verdesca a manera de castel ab dos portes ab perns en manera que s podien tanquar e hobrir e fer armes, e podien estar en cascuna verdesca .xv. homens d armes o balestés."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 68 v

"e de Daviu
torre, corona,
viula, clau, fona;
del sol verdesca;"
Roig, Jaume Spill 11.274

"E tant se acosta lo rey al castell ab la yra que tenia, d alt de nua verdesqua li tiraren ab una lança, e donaren li en la cuxa e pasaren la y de la altra part.
Guillem de Vàroich ed. Els nostres clàssics, A, vol. 57, p. 51